Abril 17, 2007 on 12:35 pm | In ;-) | No Comments
Fer-se trampes al solitari
Abril 16, 2007 on 10:49 am | In PolÃtica catalana | No CommentsEn aquests darrers dies s’ha publicat una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, sobre les expectatives de vot dels partits catalans. Com que l’organisme no les va a explicar als periodistes ni els periodistes les van a demanar al CEO, que seria el què passaria en un país amb una premsa adulta, és el Govern qui en fa un potito que pugui ser digerit per les febles intel·ligències dels redactors de política. Com si fos el menjar ja mastegat que es dóna als més petits, se’ls donen les dades ja analitzades, perquè –pobrets- ells tampoc tenen queixals intel·lectius per mastegar-se-les ells mateixos.
I com que els resultats no són pas gaire afalagadors per al Govern, doncs va i en fa una “lectura creativa” que li permeti donar a entendre una cosa diferent de la realitat, no pel què diu, sinó pel què calla, que ve a ser una forma de no dir la veritat sense dir cap mentida. És a dir, que al potito els hi posen gasòfia.
Així, hom dóna la tabulació del què els enquestats diuen que votarien (intenció directa de vot). Però com que els preguntats no són tot l’electorat, cal saber si la mostra és representativa. Una forma de saber-ne el grau de representativitat i d’obtenir uns mòduls de correcció del resultat, és preguntar a qui va votar la darrera vegada. Per comparació entre aquestes dues darreres dades, se sap quina és la desviació de la mostra i es pot corregir. Hi ha més factors de ponderació (el vot ocult…), però no ho conec tan a fons i no podria fer-ne una exposició més exacta. El què és evident, és que donar les dades abans de corregir la desviació i callar les altres és com fer-se trampes al solitari, perquè el dia que es torni a votar, la “trampeta” no funcionarà.
Un cop fetes les correccions oportunes, si és dona allò que se’n diu «projecció real de vot», els resultats no són gens satisfactoris per a Esquerra, que perd més vots dels que guanya el PSC. Aquesta era la fotografia aproximada, feta abans del show del calçot:
CiU 32,53 % +1,3
PSC-PSOE 28,81% +2,01
ERC 12,08% -2,02
IC 10,61% +1,01
PP 9,46% -1,14
C’ 2,72% -0,28
S’entén que no els fes massa gràcia dir la veritat.
Qui destorba no ajuda
Abril 15, 2007 on 9:57 am | In PolÃtica catalana | No CommentsL’Avui publica un article de Carod amb el títol «Avui no és demà». Conclusió que li deu haver reclamat un gran esforç analític, a l’incommensurable líder de l’independentisme romescaire.
Al primer paràgraf ja ens afavoreix amb el fruit de les seves denses cogitacions. Diu:
“La impaciència per arribar als objectius finals que, legítimament, es proposa qualsevol col·lectiu humà, pot fer creure que l’ús de dreceres ens hi acosta amb més facilitat. Sovint, però, succeeix ben bé el contrari. A voltes, tirant pel dret, no s’hi arriba pas abans, sinó que la drecera esdevé marrada i, doncs, el pas maldestre, per ben intencionat que sigui, no fa més que allunyar-nos-en.”
Laus Deo! Una altra obvietat que descobreix. Sembla que comprèn que Esquerra l’ha cagada estrepistosament, fins ara, es diria que comença a adonar-se que anar baladrejant, anar fent escarafalls de “pureta”, no és el camí. Serà possible, doncs, que renunciï a la demagògia i es disposi a sumar esforços amb els qui treballen per donar a Catalunya les condicions per desenganxar-se de l’Estat? Noooo… qui ho té del néixer, ja no ho deixa! Per si algú es feia il·lusions, afirma:
“…recordant sempre que amb el pes d’ara, en qualsevol combinació, s’estarà en minoria en un govern de coalició i, doncs, l’estratègia sobiranista no hi podrà ser hegemònica, ni amb PSC-ICV, ni amb CDC-UDC, atès que cap d’ells no és independentista.”
És a dir, que la federació CiU (a la qual li nega el nom, fins i tot) queda equiparada als seus espanyolistes socis del tripartit, total perquè no “tira pel dret”. Certament, a CiU hi ha qui és sobiranista i qui no ho és, però aquests darrers, si és que només veuen inviable la independència en les condicions actuals, poden canviar d’opinió quan el país estigui en les necessàries per proclamar-la i que la cosa no acabi a plantofades l’endemà.
I si cap “unionista” que pugui quedar llavors a CiU continua volent que Catalunya formi part d’Espanya, doncs cadascú amb els seus i tant de gust d’haver-lo conegut. Però mentrestant, deixar d’unir esforços amb els que estan disposats a anar en la mateixa direcció de fer el país millor, resulta ser “el pas maldestre, (que) per ben intencionat que sigui, no fa més que allunyar-nos-en.”
I destorbar als qui treballen per l’avenç cap a un país autogovernat és el contrari d’ajudar a assolir l’autogovern: exactament el contrari. Vostè mateix ho diu. Com és que no entén, doncs, senyor Carod?
Abril 14, 2007 on 12:50 pm | In ;-) | No Comments
Va fent la xim-xim
Abril 13, 2007 on 12:41 pm | In Calaix de sastre | No CommentsEl temps, per aquí, van fent aquella mena de pluja, un pèl si és si no és, que mulla sense embassar i que tan bé va a la vegetació. La mica de plomall ver que hi havia als capcirons de les branques de les mèlies ja és un projecte de branca amb les minúscules fulles que, un cop desenvolupades, faran ombra aquest estiu.
Com que tinc una lleugera fotofòbia, l’excés d’ultraviolats de la llum natural em fa aclucar una mica els ulls, però tots els problemes fossin com aquest. En aixecar-me de la cadira, després d’escriure el bucòlic “Arriba la primavera” de diumenge passat, una contractura muscular al final de l’esquena em va deixar knock-out. Dilluns al matí, ni em podia posar dret. L’intent del més mínim moviment em feia emprendre una patètica coreografia sobre el llit. Sort que només la mort és per sempre i ara –tot i que encara me’n sento una mica- ja puc fer normalment. Abans ho hagués dit, “Tot plegat, una delícia”!
Fora de l’aclucament d’ulls, fa goig veure caure les petites gotes d’aigua quasi pulveritzada, incansablement. Crec que a la tarda encendré la llar de foc i em dedicaré a llegir un llibre ben espès, tot mirant de tant en tant per la finestra (i no torno a dir allò de la delícia, per no temptar la sort).
Abril 13, 2007 on 12:39 pm | In ;-) | No Comments
Només el 95%
Abril 12, 2007 on 11:42 am | In Assumptes exteriors | No CommentsPer si encara queda algú que creu que això nostre amb Espanya té remei, tenim l’afer del pamflet difamatori de Telemadrid, uns que amb el seu mal volen conèixer els dels altres. I tenim la resposta del Govern “amic”, de la “intelectualidaz” progre d’Espanya: un tango. “Silension la noxe, xa todotán calma…”
Suposant que a Catalunya no s’afavorís l’ensenyament del castellà, aquest país faria el mateix que fa Alemanya amb la llengua nadiua dels turcs o els Estats Units amb la dels hispanos. No prohibir-la i prou. Però no. Resulta que la majoria de la premsa, de les ràdios i de les televisions que es veuen a Catalunya, són en castellà. Resulta que el 95% dels escrits que es presenten als jutjats catalans (bé, que són a Catalunya) es presenten en castellà. Quina misèria, només el 95%! Consens entre els causídics? I tant! El diari d’avui dóna notícia que el jutge del jutjat número 41 de Barcelona ha ordenat a l’advocat que el presentava, traduir un escrit fet en català. Qui vol perjudicar el seu client, si els procediments ja s’eternitzen fins a la injustícia, tot i ser fets en castellà!
Era previsible que Montilla y sus palmeros ni piulessin, seguint la consigna de “quiets, que sinó ens la fotrem!” que domina el prospecte de la franquícia sociata del senyor encarregat. Encara que, de fet, ni sé si valdria la pena fer res. Ahir a la nit vaig veure una enquesta de carrer feta a Madrid, on una colla de madrilenys atribuïen l’autoria del 11-M, al gran capital internacional que volia desmembrar Espanya, als socialistes que volien guanyar el dia 14, als comunistes… el mateix dia en què al judici ha quedat ben clar que d’ETA, al 11-M res de res.
Per aquest motiu, jo no seria partidari de trencar mai relacions amb Espanya. Els caps de setmana es podrien organitzar safaris fotogràfics, per observar la fauna madrilenya en el seu hàbitat natural. Camuflats amb una bufanda del Madrid, per passar desapercebuts, podríem fotografiar-los manifestant-se contra els americans o contra els bascos, menjant “porras” o “pepitos de lomo”, o bé en qualsevol altra de les activitats pròpies de la seva espècie. Segur que el National Geographic ens en publica alguna.
Abril 12, 2007 on 11:33 am | In ;-) | No Comments
Ha començat la primavera
Abril 8, 2007 on 6:53 pm | In Calaix de sastre | No CommentsS’ha acabat definitivament el «temporal de les faves», la tempesta que cada any es presenta pels volts de l’equinocci de primavera. Divendres al matí, encara des del llit i per primera vegada enguany, vaig sentir el cant de l’alosa. Les puntes de les branques de les mèlies ja tenen un petit plomall de fulletes que verdeja; un botó vol començar a ponzellar al roser de les flors vermelles. La primavera és aquí. Per Sant Jordi ja tindrem alguna rosa. Mentre escric aquestes línies, fa un solet net, baix i rogenc ja. Les branques dels leilandis, de tant en tant, es gronxen lleument, com una senyoreta que agités la mà per saludar des d’un tren.
És la Pentecosta i hem dinat de frit mallorquí de Pasqua i Ànima Negra, el magnífic vi felanitxer. Tot i que aquest plat de freixura de be, acompanyat de patates i de totes les verdures del temps, és l’esmorzar prescrit per a després de l’Enquantra, per les coses del règim l’hem guardat per a l’àpat del migdia.
La temperatura, un pèl fresca, és agradable. Hi ha silenci. Un gat del veïnat, ajagut a l’ampit de l finestra, aprofita el darrer raig de sol. Tot plegat, una delícia.
El desmontille
Abril 7, 2007 on 11:02 am | In PolÃtica catalana | No CommentsEn aquests dies es debat a la cúpula de CiU (encara que l’Avui només esmenta convergents) si cal presentar una moció parlamentària de censura contra Montilla.
En primer lloc, que quedi clar que si tingués cap possibilitat de prosperar, trobaria que ja hauria d’estar presentada. Però la qüestió és que no en té. Per desgràcia. Davant d’aquest fet generalment admès com a cert, penso que val més que no es presenti. Els mecanismes parlamentaris, com tots els mecanismes, serveixen per al què serveixen; voler fer-los servir per a una altra cosa comporta riscos innecessaris de que se t’acabin tornant en contra. I fer trampetes en el joc, ni que sigui el polític, fa mal efecte en un votant madur intel·lectualment, com és el de CiU. Si la finalitat és “desgastar” la figura de Montilla, no cal patir: el senyor encarregat es desgasta sol cada vegada que obre la boca. D’allà on no n’hi ha, no en raja, com diu la dita.
També es podria formular la petició de que Montilla presenti una moció de confiança. Després d’una feta com “les banyes del calçot”, digna d’una infracomèdia de Lina Morgan, qualsevol indici de dignitat personal per part de l’actual President del país, duria a què ni calgués demanar-ho. La presentaria de motu proprio. Però la dita diu el què diu i, per tant, sembla poc probable que s’hi avingui, ni que sigui a petició del grup polític més nombrós de la cambra ni, encara menys, per dignitat. La mamella és la mamella.
Admès que en no haver-hi en l’horitzó immediat cap necessitat de pacte de país, tampoc cal quedar-se mirant i prou. Seria clarament partidari de fer visibles les mancances de “Montilla y sus palmeros” (que n’hi ha per triar i remenar) per mitjà d’una crítica política aguda i sostinguda, que el posi en situació d’haver-se de defensar una vegada i altra al faristol parlamentari. Motius no en faltaran, per desgràcia: cada vegada hi ha més coses que van malament, al nostre pobre país. I és parlant, que l’homenet es penjarà amb la seva pròpia corda!
Potser aquest darrer mètode no sigui tant fallero, però al final pot ser el més efectiu.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^