Blog d´en Toni Ferran

Els masos mataperencs al capbreu de 1708-1709

A la darrera edició de les Jornades d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt que va convocar la Diputació de Barcelona, vaig presentar-hi una comunicació, amb un breu anàlisi dels masos de Matadepera, tal com foren declarats al capbreu del notari barceloní Francesc Cervera, entre els anys 1708 i 1709.

Recentment, els serveis corresponents de la casa m’han fet arribar una còpia en pdf de la comunicació. Com que he estat incapaç de trobar-la a la xarxa, he pensat que no estaria de més que la pengés en aquest blog.

De tots els capbreus on es confessen masos de Matadepera que he pogut trobar -que no són gaires- aquest és l’únic en el qual hi apareixen tots. Això permet, doncs, fer-ne una “foto de família” en la qual es vegi la importància relativa de cada un dins el conjunt.

Un altre document que també dóna una visió de conjunt és l’Apeo que es va confegir mig segle més tard, l’any 1768, el qual es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (document número 1). És un cadastre de les terres, animals de tir i persones del municipi, confeccionat amb finalitats recaptatòries.

El capbreu Cervera, en canvi, es conserva a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, amb el títol “Capbreu de Sant Salvador de Polinyà y altres llochs a favor del Col·legi de Benedictinos Estudiants de la ciutat de Lleyda, de Francesc Cervera, notari de Barcelona” (topogràfic 883/48).

Algun dia caldrà confrontar les dades d’ambdós documents.

Els masos mataperencs al capbreu de 1708 i 1709

El PAM

És ben cert que només cal que t’asseguis al pedrís del teu portal, si vols veure passar el cadàver del teu enemic.

La darrera columna –vull dir que no en faran d’altra, a pesar que s’acomiadin amb un “fins aviat!”- del PAM a la Gaseta de Matadepera, confessa finalment quin era el mesquí propòsit de la seva existència: impedir la majoria absoluta de CiU.

En la confessió, queda implícitament palesa la immensitat del seu fracàs, la seva absoluta graponeria: CiU té la majoria més aclaparadora de totes les que ha fet en unes municipals –perquè sempre ha estat la força més votada a Matadepera, en totes les eleccions des de la fi del franquisme-; tot i que en una ocasió, amb quatre regidors, la victòria no fos suficient per impedir la formació del tripartit local.

Des de la majoria absoluta folgada d’ara fa quatre anys, la força nacionalista ha pujat fins a la majoria qualificada, superant els dos terços del consistori: nou regidors, i a prop de treure’n deu. El resultat és la palesa convalidació de l’electorat a la manera de fer del darrer govern de CiU, i la repulsa popular més severa a la del nefast tripartit local: de set a tres, de tres a un.

Des de que el PAM va passar per la pedra de toc de tenir la responsabilitat de governar sense el paraigua de CiU, el nombre del seus regidors ha baixat en caiguda lliure: el passat mandat municipal un i, per a aquest, al sot. Sot que es van cavar ells mateixos, amb el faraònic aparcament soterrani que van voler construir, fetillats per la sibil·lina temptació de qui els va induir a formar el tripartit: Haec omnia tibi dabo si cadens adoraveris me.

Fins llavors, còmodament instal·lats en una oposició pintoresca o en un irrellevant gregarisme al govern de CiU, les seves capacitats polítiques havien quedat en el mateix grau d’evidència que les cartilles militars reconeixien al coratge en combat del soldat espanyol de lleva; “se le supone”, hi posava.

No fou així amb el seu sentit de la decència. Contra CiU, tot s’hi val, ha estat la divisa de tots els tripartits que el país ha patit darrerament. La seva manca d’escrúpols va quedar ben palesa en la ignominiosa calúmnia a aquell sant baró que fou el difunt Sr. Lluís Iribarren, l’alcalde que els havia admès a governar en coalició. No fou aquesta la única, però si la més greu de les deslleialtats que li van fer.

Amb una insensata fatxenderia, potser, volien compensar la seva manca d’escrúpols. En el debat electoral de fa vuit anys, el seu cap de llista feia ironia al·ludint a una regidora independent de l’anterior llista de CiU, que s’havia passat a la seva: «S’han deixat escapar en Rivaldo», va dir. De fet, però, la comparació amb el brasiler no anava desencaminada: fora del Barça, aquell jugador ja no va fer mai més res de bo.

I és que, al final, sempre tornen les coses al seu lloc. És ben certa aquella sentència que diu: es pot enganyar a tothom durant poc temps, o a uns pocs sempre, però sempre a tothom és impossible. Fins i tot el mateix PAM es va adonar que ja no enganyaven a ningú, i fa unes setmanes va plegar.

Que el vent de la Història s’endugui el PAM on no pugui tornar mai! O potser no; que es tornin a presentar, que CiU encara tornarà a millorar resultats!

Qui mana, a can Ribot?

Ni ha que llegeixen al revés i desaprenen! A la Gaseta de Matadepera d’octubre, al govern municipal de CiU se’ns retreu que fem cas de la gent. Implícitament, és evident, també es retreu al poble que vulgui manar de les seves coses, de les que es paguen amb els seus diners. “Llegir” els resultats electorals al revés és un dret inalienable, però nosaltres –que no ens hem begut l’enteniment- no ho farem pas.

A tall de paràbola, ERC ens compara amb un Administrador de Finques que executa els acords de la Comunitat de Propietaris; ho fa així, i la Llei diu que és així com cal que ho faci, perquè els pisos i locals de l’edifici són dels propietaris i no el professional immobiliari. Qui mana és qui paga, a l’edifici.

L’exemple no és del tot equiparable a un Ajuntament, però té força semblances, almenys si estem d’acord en acceptar la Democràcia. Ara, si algú pretén reimplantar el despotisme il·lustrat de Carlos III (el rey - alcalde Borbó, que no es pot confondre amb el nostre Carles III d’Aragó, un Absburg), la cosa canvia. El despotismo ilustrado borbònic va ser una froma d’absolutisme, edulcorada amb un vernís de preocupació pel bé del poble. En aquell règim, uns savis que són molt savis, segons la seva personal opinió, decideixen què cal fer amb els impostos, des d’una autoatorgada superioritat i infal·libitat innata. Tot ignorant olímpicament, no cal dir, les opinions del poble, al qual li adjudiquen, també des de la seva visió, un grau d’ignoràcia que l’incapacita per saber què li convé. Als mataperencs, segur que això ens recorda experiències recents.

A part del judici ètic que pugui rebre el tarannà despòtic en general, ara i aquí presenta un inconvenient insalvable per a l’il·lús dèspota municipal, ni que sigui il·lustrat: les eleccions són cada 4 anys. I si, per postres, al pobre les lloses del carrer li sonen com castanyoles, el soterrani inútil que es va obstinar a fer s’omple d’aigua quan cauen quatre gotes… en una paraula, si no ho va fer pitjor perquè no es va entrenar, doncs encara ho té més malament. «O povo é quem mais ordena dentro de ti, ó cidade!» (com deia la cançó de la revolució dels clavells portuguesa) i l’envia a l’oposició de manera fulgurant i expeditiva.

Els saviassos estrenus poden seguir “llegint” al revés si volen, però llavors no els hauria de sobtar gens que els esperi un futur municipal poc falaguer. I si els sobta, podran afegir el ridícul intel·lectual més còmic al seu tronadet discurs polític. Tot i que hi tinguin tot el dret i no els li negarà ningú.

Els camacus

Hi ha coses que no s’entenen. A can Fanga, elecció rera elecció, manen els sociates. Els ensorren cases perquè juguen a fer túnels com si fos la ruleta russa (encanonant la templa dels ciutadans, no cal dir), i tornen a votar-los. Els munten uns girigalls de trànsit monumentals, i voten altra vegada sociata, bovinament. Els trens de rodalíes no van ni amb rodes (no m’he pogut aguantar de fer el joc de paraules), i sociates forever.

Ja veurem què passa amb la Sagrada Família i, ara, els deixen a les fosques i condemnats a ensumar el fum dels generadors d’emergència durant mesos, amb un alcalde sociata i un president de la Generalitat sociata (el mateix que va nomenar el president de l’elèctrica quan era ministre). Saben què votaran, oi, la propera vegada?… Premi!

Matadepera és un poble petit, però aquí, com es diu vulgarment, el més “tonto” fa rellotges. A l’anterior mandat municipal vam tenir un regidor sociata. Gràcies a ell, les arques municipals estan pagant els cinc milions llargs d’euros d’un aparcament soterrani que ningú necessitava, que ningú demanava, i que destrossa la visió de la plaça del Casal de Cultura amb dues descomunals xemeneies de ventilació de quatre metres i mig d’alt. Saben quants regidors socialistes té, ara el poble? Cap ni un.

Que n’aprenguin!

Qui ho t� del n�ixer�

El ple extraordinari de constituci� del nou Ajuntament de Matadepera que �privilegis de l�edat- em va tocar presidir, va resultar for�a interessant. I aclaridor. Tot es va desenvolupar d�acord amb el ritual prescrit, fins el moment del torn d�explicaci� de vot dels grups de l�oposici�.

L�ex-alcalde, despr�s de despatxar en tres paraules l�explicaci� del motiu pel qual votaven en blanc, i de tres m�s que va esmer�ar en prometre humilitat, tot plegat en base a qu� havien ent�s el qu� l�electorat havia volgut dir, ja va aprofitar el micr�fon per mostrar la seva manca d�eleg�ncia, amb l�hipot�tic regal d�unes tisores per inaugurar tot el ciment que el seu govern ha abocat sobre el poble. Despr�s �qui ho t� del n�ixer ja no ho deixa- va donar les indicacions del qu� havia de fer la nova alcaldessa i el seu govern si volia comptar amb l�aprovaci� d�ell (exercici d�humilitat manifestament millorable) i va exhortar-la a no fer �s del corr� majoritari. Amb el seu mal vol con�ixer el dels altres, el noi. Tamb� li va recomanar que aprofit�s l�extensa majoria absoluta per implantar decisions que tinguin cost pol�tic. La desconfian�a d�aquest xicot en la capacitat de raciocini de la poblaci� mataperenca �s paradigm�tica! Que no ha ent�s, encara, que governar no �s aplicar cegament les receptes del catecisme esquerran�s i peti qui peti, sin� mirar d�assolir el m�xim de consens en aquesta gran comunitat de propietaris que forma el ve�nat d�un municipi?

La Mireia li va respondre amb una par�bola laica: la de la fam�lia que viatja amb un ruc i tothom la critica, tan si van a peu com cavalcant. Li va prometre que unes vegades cavalcar�em i altres caminar�em, segons calgu�s al poble. Veurem si ho ha ent�s, per� en tinc els meus dubtes. Encara recordo un Ple en el qual en Ton Gorina li agra�a ir�nicament alguna cosa, i ell li va respondre com si ho hagu�s dit de veritat! Quin tip de riure ens vam fer, en sortir, amb en Ton!

El PP tamb� va fer la peperada consuetudin�ria i va prometre regalar-li a l�alcaldessa una Constituci� espanyola. Ll�stima que sigui un regal que no es pot tornar, per ara. I el PAM tamb� va tornar a repetir el seu vell argument: que ells s�n l��nica for�a que nom�s pensa en Matadepera. Com que no hi ha cap ra� per creure que hi pugui haver conflictes d�interessos quan es defensa el poble i el pa�s alhora, quan es defensa Catalunya i Matadepera, potser volen mostrar que pateixen una limitaci� intel�lectual, i que pensar tamb� en la nostra Naci� els provocaria overflow neuronal?

Comas se�n desdiu

�

La dimissi� de Comas a qu� al�ludia en l�anterior comentari, finalment no s�ha concretat. Sembla que tot i que l�agrupaci� de Matadepera li va admetre, des de la seu nacional li van dir que no dimit�s.

Finalment, doncs, Comas ser� al consistori. No vario res del qu� deia i tampoc podria ara aventurar quin ser� el resultat d�aquest canvi per a Esquerra i per a ell, per� m�ha semblat que ho havia d�aclarir. Per no desinformar, sense voler.

Comas ha dimitit

�

Potser tocaria que la primera reflexi� que peng�s en aquest bloc, despr�s de l�esclatant vict�ria que hem tingut a Matadepera (8 regidors de 13), hauria de ser d�alegria, per donar les gr�cies o per analitzar les causes de la nostra vict�ria i de l�aclaparadora derrota del tripartit.

Per� avui tinc la confirmaci� que Jordi Comas, alcalde republic� aquests darrers dos anys, dimiteix; en altres paraules, que renuncia a la seva acta de regidor per als propers quatre anys. S�havia dit, ja, que si no podia ser alcalde tenia pensat renunciar: aut C�sar, aut nihil. Tampoc jutjar� ara l�aspecte �tic d�haver portat per endavant aquest plantejament.

No se li pot negar al jove Jordi Comas que�va mostrar des de bon comen�ament que era un xicot amb un pensament pol�tic propi, constru�t, de cap manera fruit d�una escalfada de cap de les que tan sovint es troben en el radicalisme juvenil. Amb ell podies i pots�estar d�acord o no, que aquesta �s una altra q�esti�, encara que segurament ell i jo estar�em d�acord en molts m�s diagn�stics que en les prescripcions, en mat�ria de pol�tica catalana. Per aix�, despr�s de tot, em sap greu que ara Comas desaparegui del mapa pol�tic local. Per a ell, segurament, la feta haur� estat una lli�� vital de les que tots, un dia o altre, rebem en aquesta vida.

Per a qui hauria de ser un motiu de reflexi� profunda i sense autocomplaences, �s per al seu partit, Esquerra, que per una s�rie de errors perfectament evitables haur� perdut un home dels que, en un futur no molt lluny�, li podien resultar dels m�s valuosos. Que pensin en com han convertit un noi amb la capacitat i la valentia de tenir opinions pr�pies i exposar-les, en un dimissionari.

I per a qu� no hi hagin dubtes ni ning� malpensi, vull aclarir que no estic menystenint indirectament ni en Mort�s, l�altre electe d�Esquerra, ni a la Marta Tron� que, suposo, ser� qui el substituir�. Al primer el conec poc per� em mereix tot el respecte. La Marta, a qui conec m�s, la considero una persona que ha treballat pel poble; a vegades hem discrepat, moltes altres no, per� no tampoc em mereix cap prevenci� �tica o moral. Segur que tornarem a estar d�acord i a discrepar moltes vegades.

Dinar amb els avis

Aquest migdia he anat a la Festa dels Avis de Matadepera. Encara que de fet�hi he anat per no dinar sol a casa, la cosa m�ha servit sobretot�per escoltar a diverses persones que, sabent que s�c candidat, ho han aprofitat de donar-me les seves opinions i explicar-me algunes de les seves inquietuds.

�s d�agrair. Estiguis o no d�acord amb el qu� et diuen, parlar-hi et d�na un coneixement privilegiat del qu� la gent vol. Aquesta informaci� �que �s car�ssima si cal obtenir-la per mitj� d�estudis d�opini� pagats- te la regalen si ets capa� d�anar-la a buscar. B� a ser com els bolets, que acostumen a ser cars a pla�a, per� s�n de franc si els culls a l�erol. I tampoc cal fer res de complicat. Nom�s dialogar �acci� que implica escoltar i parlar, ambdues coses; i no ser un dogm�tic que ja t� les solucions preestablertes�del catecisme laic del partit, com els acostuma a passar a les esquerres. I em fa tot l�efecte que aquesta informaci� �s un argument valuos�ssim per a quan cal analitzar amb els t�cnics les solucions que proposen per a la gesti� de la cosa p�blica. Ells disposen dels coneixements de la seva disciplina que els donen avantatge sobre el pol�tic; l��nica arma dial�ctica de l�electe en front d�ells �s, doncs, un major coneixement del que pensen els seus representats, la poblaci�. I si el coneixement �s s�lid, la for�a dels teus arguments ser� imbatible. D�aquesta manera, la soluci� t�cnica que finalment s�adopti, si se�ls sap fer les preguntes pertinents abans de resoldre, ser� la millor per al poble i no la m�s c�moda o la menys compromesa per al t�cnic.

En la meva vida professional ho vaig fer aix�, ja que sempre representava al client davant dels t�cnics, i no em va anar malament. Despr�s de tot, gestionar la cosa p�blica ver a ser com administrar una gegantina Comunitat de Propietaris, formada per tot el poble, en front dels t�cnics dels quals la poblaci� �s client.�I com de tot all� que un fa a la vida, tamb� de fer de client se n�ha de saber.�Perqu� d�advocat o d�arquitecte se n�estudia. De client, en canvi, no. I a la meva vida professional, en el cas que la soluci� no hagu�s estat bona, els meus representats tamb� me n�haurien fet responsable a mi. Amb tota la ra�. I a la pol�tica, igual.

El quatre

Finalment (aquestes coses sempre costen de lligar) hi ha llista electoral de CiU per a l�Ajuntament de Matadepera. La designaci� de cap de llista ha estat la principal causa de qu� no s�hagi conegut abans. No val la pena ara de parlar del proc�s, que ja est� acabat. Despr�s, ha vingut la designaci� dels altres candidats i la seva col�locaci� a la llista. Com que tenim la sort de comptar amb m�s aspirants qualificats que llocs a la candidatura, la cosa resulta complexa.

No cal dir que la majoria de la gent que va en una llista electoral �i alguns m�s que no arriben a anar-hi- voldrien encap�alar o, si m�s no, anar en un dels primers llocs. Jo tamb�, naturalment. Per� m�ha tocat el n�mero quatre. �s des d�aquest lloc que mirar� d�ajudar tot el qu� pugui per fer de Matadepera un lloc encara millor. Sincerament crec que amb els companys de candidatura formem un grup variat, on s�hi poden sentir representades les persones de diferents generacions. I, com �s l�gic, aspirem a que el nostre grup municipal recuperi l�alcaldia i pugui dur a terme els seus projectes.

Entre els quals s�hi inclou el de qu� els mataperencs no tinguin cap altra vegada necessitat de pancartes per comunicar-se amb el seu Ajuntament.

Res de cameres de vigil�ncia, al final

Sempre m�ha semblat que el m�s ruc de tots �s qui pensa que els rucs s�n els altres, aquell que creu que pot fer trampeta i no se n�adonar� ning�.

A Matadepera, els representants ve�nals havien manifestat repetidament la necessitat de posar cameres de vigil�ncia a les entrades del municipi, amb la finalitat de dissuadir els lladres de venir a robar-nos. L�alcalde Comas, com que amb els pap�s fer el murri li devia sortir b� sempre, davant les dificultats que hi havia �i hi ha- per obtenir els permisos necessaris per instal�lar-les, va anar i va pensar: �calla, si dius que les vols per controlar el tr�nsit, els far�s un golet, als passarells de la Generalitat!�

En comptes de fer com han fet a Sitges, que acaben de rebre l�autoritzaci� per instal�lar cameres de vigil�ncia als seus carrers, i justificar de manera convincent i raonada�la necessitat de tenir vigilats els carrers d�unes zones incontrolables per mitj� de patrulles policials, el noi va anar per la via cl�ssica dels republicans: fer el triler. I el resultat ha sigut nefast, com �s costum. Segons ha declarat per TV3 aquesta mateixa tarda el senyor Delort, el Secretari de Seguretat p�blica de la Generalitat, li van veure el llaut� d�una hora lluny. O sigui que de cameres de vigil�ncia a Matadepera, res de res, �s de t�mer. Ni ara ni mai, si arriba a repetir a la propera legislatura.

Per sort, els darrers mesos no hi ha hagut cap robatori domiciliari al poble, per� si n�hi torna a haver, els ve�ns podrem donar-ne les gr�cies �parcialment, si m�s no- al senyor Comas i a les seves �genialitats�, perqu� ara se sabr� que a Matadepera no hi ha cameres de vigil�ncia que controlin els carrers.

No ens ajudin m�s, facin el favor, senyors del tripartit municipal,�que amb vost�s hem fet massa vegades el negoci d’en Robert amb les cabres!