Blog d´en Toni Ferran

El dilluns, a treballar

Juny 19, 2007 on 9:13 pm | In Papers de CiU | No Comments

Després de la presa de possessió del dissabte 16 i de la celebració amb els amics del diumenge 17, el dilluns 18 a les 9 del matí els 8 regidors de Convergència i Unió van comparèixer a l’Ajuntament per fer les presentacions amb els equips humans de les diverses àrees i començar a prendre contacte amb el dia a dia de la feina que ara els pertoca a cada un. Després, van visitar les seus de la Policia Municipal i de Benestar Social, l’àrea tècnica i el Casal de Cultura.

Comença, doncs, la feina: documentar-se a fons, reflexionar, aportar idees, debatre-les en grup, amb els tècnics, amb l’oposició, amb els possibles interessats. Cal dir que la rebuda a totes les dependències municipals ha estat bona, que hi ha molt bona disposició en el personal de la casa i que també s’espera dels predecessors en els càrrecs, a fi que el relleu es pugui fer sense cap dificultat.

Tots 8 regidors estan ben il·lusionats en dur a terme les tasques respectives de la millor manera per al nostre poble. Caldrà, d’entrada, que es familiaritzin amb el procediment administratiu, la complexitat del qual deriva de la necessitat de complir escrupolosament els requisits de tot un corpus legal en vigor, que té la finalitat de garantir que els diners dels impostos s’esmercen honestament; d’acord amb els criteris polítics de qui governa, però honestament.

S’acostuma a demanar 100 dies de gràcia per a tot Govern que entra en funcionament. El nostre també els demana. Fora de l’eexperiència prèvia de la nostra alcaldessa, d’estar 2 anys fent de regidora a l’oposició, la resta són novells. Confien i confiem en les seves capacitats, però no és el mateix planejar un viatge que fer-lo. En aquest camí que durarà 4 anys, aprendran, es preocuparan, patiran, gaudiran veient el resultat de la feina feta; hi haurà de tot i temps per a tot.

CiU vol demanar a tothom que els ajudi amb els seus suggeriments, amb les seves crítiques si cal, amb l’exposició de les seves necessitats, propostes, amb totes les peticions d’informació que vulgui. La conducció d’un Ajuntament no es fa des d’una torre d’ivori.

CiU

Gaseta de Matadepera, juliol del 2007

Gràcies, Matadepera

Juny 19, 2007 on 9:11 pm | In Papers de CiU | No Comments

Tothom comprendrà que aquesta columna, feta quasi a sangs calentes, poques hores després de la immensa alegria pel resultat que hem fet, sigui bàsicament per donar les gràcies a totes les persones que ens han fet la confiança d’atorgar-nos la seva representació a la casa de la vila, la casa del comú, l’Ajuntament.

Col·lectivament considerat, el conjunt de l’electorat ens acaba de dir que confia en nosaltres per dur els interessos del nostre poble durant les propers quatre anys. Aquest és un honor immens, que cal prendre’s amb tot el sentit de la responsabilitat que demana.

Amb tota la humilitat, doncs, sabem que ens han donat un grau molt elevat de confiança. I que no és pas un xec en blanc. Durant la campanya hem ofert diàleg, proximitat. No ha estat sols un slògan, una promesa electoral; més que cap altra cosa, és el compromís màxim que hem pres com a filosofia de govern. I per això ho hem dit. Com que ho hem dit sense ànim d’enganyar a ningú, i això es nota, moltes persones se’ns han cregut. El resultat electoral n’és la prova. Ens disposem des d’ara a demostrar a tothom que no s’han equivocat.

Estem segurs que ens perdonareu, ara, si durant un parell de dies ens dediquem a les nostres respectives famílies, que durant aquestes darreres setmanes han patit les nostres entrades i sortides, i ens han ajudat a repartir bústia per bústia els nostres missatges electorals. Són molts quilòmetres de carrers que té Matadepera i que el nostre voluntariat i nosaltres mateixos hem recorregut diverses vegades, per fer arribar la propaganda de CiU a totes les cases.

Dimecres encetarem la tasca de preparar la nostra entrada al Govern municipal, de preparar-nos mentalment, fins i tot. Ara sí que va de bo. Com Suetoni diu que va dir César en creuar el Rubicó, «alea jacta est». Ara, a lluitar-ho per fer de Matadepera un lloc encara millor. Que ja és dir!

CiU

Gaseta de Matadepera, juny del 2007

Qui ho té del néixer…

Juny 17, 2007 on 11:13 am | In Matadepera | No Comments

El ple extraordinari de constitució del nou Ajuntament de Matadepera que –privilegis de l’edat- em va tocar presidir, va resultar força interessant. I aclaridor. Tot es va desenvolupar d’acord amb el ritual prescrit, fins el moment del torn d’explicació de vot dels grups de l’oposició.

L’ex-alcalde, després de despatxar en tres paraules l’explicació del motiu pel qual votaven en blanc, i de tres més que va esmerçar en prometre humilitat, tot plegat en base a què havien entès el què l’electorat havia volgut dir, ja va aprofitar el micròfon per mostrar la seva manca d’elegància, amb l’hipotètic regal d’unes tisores per inaugurar tot el ciment que el seu govern ha abocat sobre el poble. Després –qui ho té del néixer ja no ho deixa- va donar les indicacions del què havia de fer la nova alcaldessa i el seu govern si volia comptar amb l’aprovació d’ell (exercici d’humilitat manifestament millorable) i va exhortar-la a no fer ús del corró majoritari. Amb el seu mal vol conèixer el dels altres, el noi. També li va recomanar que aprofités l’extensa majoria absoluta per implantar decisions que tinguin cost polític. La desconfiança d’aquest xicot en la capacitat de raciocini de la població mataperenca és paradigmàtica! Que no ha entès, encara, que governar no és aplicar cegament les receptes del catecisme esquerranós i peti qui peti, sinó mirar d’assolir el màxim de consens en aquesta gran comunitat de propietaris que forma el veïnat d’un municipi?

La Mireia li va respondre amb una paràbola laica: la de la família que viatja amb un ruc i tothom la critica, tan si van a peu com cavalcant. Li va prometre que unes vegades cavalcaríem i altres caminaríem, segons calgués al poble. Veurem si ho ha entès, però en tinc els meus dubtes. Encara recordo un Ple en el qual en Ton Gorina li agraïa irònicament alguna cosa, i ell li va respondre com si ho hagués dit de veritat! Quin tip de riure ens vam fer, en sortir, amb en Ton!

El PP també va fer la peperada consuetudinària i va prometre regalar-li a l’alcaldessa una Constitució espanyola. Llàstima que sigui un regal que no es pot tornar, per ara. I el PAM també va tornar a repetir el seu vell argument: que ells són l’única força que només pensa en Matadepera. Com que no hi ha cap raó per creure que hi pugui haver conflictes d’interessos quan es defensa el poble i el país alhora, quan es defensa Catalunya i Matadepera, potser volen mostrar que pateixen una limitació intel·lectual, i que pensar també en la nostra Nació els provocaria overflow neuronal?

Juny 17, 2007 on 10:31 am | In ;-) | No Comments