Qui destorba no ajuda
Abril 15, 2007 on 9:57 am | In PolÃtica catalana |L’Avui publica un article de Carod amb el títol «Avui no és demà». Conclusió que li deu haver reclamat un gran esforç analític, a l’incommensurable líder de l’independentisme romescaire.
Al primer paràgraf ja ens afavoreix amb el fruit de les seves denses cogitacions. Diu:
“La impaciència per arribar als objectius finals que, legítimament, es proposa qualsevol col·lectiu humà, pot fer creure que l’ús de dreceres ens hi acosta amb més facilitat. Sovint, però, succeeix ben bé el contrari. A voltes, tirant pel dret, no s’hi arriba pas abans, sinó que la drecera esdevé marrada i, doncs, el pas maldestre, per ben intencionat que sigui, no fa més que allunyar-nos-en.”
Laus Deo! Una altra obvietat que descobreix. Sembla que comprèn que Esquerra l’ha cagada estrepistosament, fins ara, es diria que comença a adonar-se que anar baladrejant, anar fent escarafalls de “pureta”, no és el camí. Serà possible, doncs, que renunciï a la demagògia i es disposi a sumar esforços amb els qui treballen per donar a Catalunya les condicions per desenganxar-se de l’Estat? Noooo… qui ho té del néixer, ja no ho deixa! Per si algú es feia il·lusions, afirma:
“…recordant sempre que amb el pes d’ara, en qualsevol combinació, s’estarà en minoria en un govern de coalició i, doncs, l’estratègia sobiranista no hi podrà ser hegemònica, ni amb PSC-ICV, ni amb CDC-UDC, atès que cap d’ells no és independentista.”
És a dir, que la federació CiU (a la qual li nega el nom, fins i tot) queda equiparada als seus espanyolistes socis del tripartit, total perquè no “tira pel dret”. Certament, a CiU hi ha qui és sobiranista i qui no ho és, però aquests darrers, si és que només veuen inviable la independència en les condicions actuals, poden canviar d’opinió quan el país estigui en les necessàries per proclamar-la i que la cosa no acabi a plantofades l’endemà.
I si cap “unionista” que pugui quedar llavors a CiU continua volent que Catalunya formi part d’Espanya, doncs cadascú amb els seus i tant de gust d’haver-lo conegut. Però mentrestant, deixar d’unir esforços amb els que estan disposats a anar en la mateixa direcció de fer el país millor, resulta ser “el pas maldestre, (que) per ben intencionat que sigui, no fa més que allunyar-nos-en.”
I destorbar als qui treballen per l’avenç cap a un país autogovernat és el contrari d’ajudar a assolir l’autogovern: exactament el contrari. Vostè mateix ho diu. Com és que no entén, doncs, senyor Carod?
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^