Blog d´en Toni Ferran

Només el 95%

Per si encara queda algú que creu que això nostre amb Espanya té remei, tenim l’afer del pamflet difamatori de Telemadrid, uns que amb el seu mal volen conèixer els dels altres. I tenim la resposta del Govern “amic”, de la “intelectualidaz” progre d’Espanya: un tango. “Silension la noxe, xa todotán calma…”

Suposant que a Catalunya no s’afavorís l’ensenyament del castellà, aquest país faria el mateix que fa Alemanya amb la llengua nadiua dels turcs o els Estats Units amb la dels hispanos. No prohibir-la i prou. Però no. Resulta que la majoria de la premsa, de les ràdios i de les televisions que es veuen a Catalunya, són en castellà. Resulta que el 95% dels escrits que es presenten als jutjats catalans (bé, que són a Catalunya) es presenten en castellà. Quina misèria, només el 95%! Consens entre els causídics? I tant! El diari d’avui dóna notícia que el jutge del jutjat número 41 de Barcelona ha ordenat a l’advocat que el presentava, traduir un escrit fet en català. Qui vol perjudicar el seu client, si els procediments ja s’eternitzen fins a la injustícia, tot i ser fets en castellà!

Era previsible que Montilla y sus palmeros ni piulessin, seguint la consigna de “quiets, que sinó ens la fotrem!” que domina el prospecte de la franquícia sociata del senyor encarregat. Encara que, de fet, ni sé si valdria la pena fer res. Ahir a la nit vaig veure una enquesta de carrer feta a Madrid, on una colla de madrilenys atribuïen l’autoria del 11-M, al gran capital internacional que volia desmembrar Espanya, als socialistes que volien guanyar el dia 14, als comunistes… el mateix dia en què al judici ha quedat ben clar que d’ETA, al 11-M res de res.

Per aquest motiu, jo no seria partidari de trencar mai relacions amb Espanya. Els caps de setmana es podrien organitzar safaris fotogràfics, per observar la fauna madrilenya en el seu hàbitat natural. Camuflats amb una bufanda del Madrid, per passar desapercebuts, podríem fotografiar-los manifestant-se contra els americans o contra els bascos, menjant “porras” o “pepitos de lomo”, o bé en qualsevol altra de les activitats pròpies de la seva espècie. Segur que el National Geographic ens en publica alguna.