Blog d´en Toni Ferran

El desmontille

En aquests dies es debat a la cúpula de CiU (encara que l’Avui només esmenta convergents) si cal presentar una moció parlamentària de censura contra Montilla.

En primer lloc, que quedi clar que si tingués cap possibilitat de prosperar, trobaria que ja hauria d’estar presentada. Però la qüestió és que no en té. Per desgràcia. Davant d’aquest fet generalment admès com a cert, penso que val més que no es presenti. Els mecanismes parlamentaris, com tots els mecanismes, serveixen per al què serveixen; voler fer-los servir per a una altra cosa comporta riscos innecessaris de que se t’acabin tornant en contra. I fer trampetes en el joc, ni que sigui el polític, fa mal efecte en un votant madur intel·lectualment, com és el de CiU. Si la finalitat és “desgastar” la figura de Montilla, no cal patir: el senyor encarregat es desgasta sol cada vegada que obre la boca. D’allà on no n’hi ha, no en raja, com diu la dita.

També es podria formular la petició de que Montilla presenti una moció de confiança. Després d’una feta com “les banyes del calçot”, digna d’una infracomèdia de Lina Morgan,  qualsevol indici de dignitat personal per part de l’actual President del país, duria a què ni calgués demanar-ho. La presentaria de motu proprio. Però la dita diu el què diu i, per tant, sembla poc probable que s’hi avingui, ni que sigui a petició del grup polític més nombrós de la cambra ni, encara menys, per dignitat. La mamella és la mamella.

Admès que en no haver-hi en l’horitzó immediat cap necessitat de pacte de país, tampoc cal quedar-se mirant i prou. Seria clarament partidari de fer visibles les mancances de “Montilla y sus palmeros” (que n’hi ha per triar i remenar) per mitjà d’una crítica política aguda i sostinguda, que el posi en situació d’haver-se de defensar una vegada i altra al faristol parlamentari. Motius no en faltaran, per desgràcia: cada vegada hi ha més coses que van malament, al nostre pobre país. I és parlant, que l’homenet es penjarà amb la seva pròpia corda!

Potser aquest darrer mètode no sigui tant fallero, però al final pot ser el més efectiu.