Blog d´en Toni Ferran

Ha començat la primavera

S’ha acabat definitivament el «temporal de les faves», la tempesta que cada any es presenta pels volts de l’equinocci de primavera. Divendres al matí, encara des del llit i per primera vegada enguany, vaig sentir el cant de l’alosa. Les puntes de les branques de les mèlies ja tenen un petit plomall de fulletes que verdeja; un botó vol començar a ponzellar al roser de les flors vermelles. La primavera és aquí. Per Sant Jordi ja tindrem alguna rosa. Mentre escric aquestes línies, fa un solet net, baix i rogenc ja. Les branques dels leilandis, de tant en tant, es gronxen lleument, com una senyoreta que agités la mà per saludar des d’un tren.

És la Pentecosta i hem dinat de frit mallorquí de Pasqua i Ànima Negra, el magnífic vi felanitxer. Tot i que aquest plat de freixura de be, acompanyat de patates i de totes les verdures del temps, és l’esmorzar prescrit per a després de l’Enquantra, per les coses del règim l’hem guardat per a l’àpat del migdia.

La temperatura, un pèl fresca, és agradable. Hi ha silenci. Un gat del veïnat, ajagut a l’ampit de l finestra, aprofita el darrer raig de sol. Tot plegat, una delícia.