Blog d´en Toni Ferran

Ter Volkswagen

Aquest xicot recorda l’acudit d’aquell que volia ensenyar a parlar a un mussol. Algú li va demanar un dia:

-Què, ja diu alguna cosa?

Ell respongué:

-Encara no; però s’hi fixa molt, quan li parlo.

A aquest li passa igual. Va venir uns dies abans d’acabar les vacances, i va semblar per això que estava molt motivat. Però no. No és que hagi tingut un mal dia; un mal dia el va tenir la defensa contra el Celta. A ell, se li ha comunicat la tapa del distribuïdor.

Benvingut, Mateo Messi

A un quart de tres d’avui, 11 de setembre del 2015, a vingut al món el segon fill de Messi. Enhorabona!

Les engrunes d’Epuló

L’Athletic de Bilbao celebra que ha guanyat una copa -la Supercopa d’Espanya- després de trenta-un anys de sequera. Certament, han guanyat una eliminatòria contra el Barça o, per ser més exactes, contra allò que queda del Barça després de la prohibició de fitxar fins a final d’any, i de no tenir temps per refer-se del sobreesforç que representa guanyar la Supercopa d’Europa tronant de vacances. Ells, en canvi, fa mesos que no tenien altra feina que preparar aquesta eliminatòria.

Però, abans de tot, ha guanyat la competició entre el campió de la Lliga i el de la Copa per una disposició normativa de la Federació Espanyola, establerta a fi de no renunciar als ingressos que aporta la celebració d’aquests dos partits; perquè l’equip de Bilbao, de fet, no va guanyar ni una competició ni l’altra. Ambdues les guanyà el Barcelona; però no pot jugar dos partits contra ell mateix, i això obligaria a renunciar als ingressos que aporten. En altres paraules: de fet, la Supercopa d’Espanya correspondria al Barça per dret propi, com a únic equip que reuneix els mèrits per aspirar-hi.

Dit això, el cert és que van jugar millor que el Barça que tenien al davant, però no millor que el Barça. Ni de bon tros. Però la victòria de l’Athletic no és cap victòria, de fet; tan sols Epulón-en apurrak.