Dinar amb els avis
Abril 22, 2007 on 5:05 pm | In Matadepera | No CommentsAquest migdia he anat a la Festa dels Avis de Matadepera. Encara que de fet hi he anat per no dinar sol a casa, la cosa m’ha servit sobretot per escoltar a diverses persones que, sabent que sóc candidat, ho han aprofitat de donar-me les seves opinions i explicar-me algunes de les seves inquietuds.
És d’agrair. Estiguis o no d’acord amb el què et diuen, parlar-hi et dóna un coneixement privilegiat del què la gent vol. Aquesta informació –que és caríssima si cal obtenir-la per mitjà d’estudis d’opinió pagats- te la regalen si ets capaç d’anar-la a buscar. Bé a ser com els bolets, que acostumen a ser cars a plaça, però són de franc si els culls a l’erol. I tampoc cal fer res de complicat. Només dialogar –acció que implica escoltar i parlar, ambdues coses; i no ser un dogmàtic que ja té les solucions preestablertes del catecisme laic del partit, com els acostuma a passar a les esquerres. I em fa tot l’efecte que aquesta informació és un argument valuosíssim per a quan cal analitzar amb els tècnics les solucions que proposen per a la gestió de la cosa pública. Ells disposen dels coneixements de la seva disciplina que els donen avantatge sobre el polític; l’única arma dialèctica de l’electe en front d’ells és, doncs, un major coneixement del que pensen els seus representats, la població. I si el coneixement és sòlid, la força dels teus arguments serà imbatible. D’aquesta manera, la solució tècnica que finalment s’adopti, si se’ls sap fer les preguntes pertinents abans de resoldre, serà la millor per al poble i no la més còmoda o la menys compromesa per al tècnic.
En la meva vida professional ho vaig fer així, ja que sempre representava al client davant dels tècnics, i no em va anar malament. Després de tot, gestionar la cosa pública ver a ser com administrar una gegantina Comunitat de Propietaris, formada per tot el poble, en front dels tècnics dels quals la població és client. I com de tot allò que un fa a la vida, també de fer de client se n’ha de saber. Perquè d’advocat o d’arquitecte se n’estudia. De client, en canvi, no. I a la meva vida professional, en el cas que la solució no hagués estat bona, els meus representats també me n’haurien fet responsable a mi. Amb tota la raó. I a la política, igual.
Centralitat a qualsevol preu?
Abril 21, 2007 on 10:14 am | In PolÃtica catalana | No CommentsLlegeixo una entrevista a l’Avui, que li fan al senyor Espadaler, president del Consell Nacional d’Unió. Una citació literal a l’entradeta diu: “Passar del sí a l’Estatut a demanar un referèndum d’autodeterminació ens fa perdre centralitat i electorat”.
La desvirtuació que pugui fer el tribunal espanyol de l’Estatut que vam aprovar els catalans, tampoc cal que sigui necessàriament resposta anant directament a convocar un referèndum per exercir l’autodeterminació i votar la independència. Per altra banda, mai he sigut partidari de posar el pegat abans del mal, i en aquesta ocasió tampoc. Serà a la vista de la sentència, que caldrà decidir què es fa. Abans, ni que sigui per no donar avantatge al tribunal, no convé anar anunciant mesures. Però si el grau de brutalitat de la sentència ho demanés, per què no? Formar part d’Espanya no és un imperatiu absolut, per a Catalunya.
Em sembla una formulació francament lleugera, doncs, l’afirmació del senyor Espadaler. En el context d’una hipotètica relació idíl·lica entre Catalunya i Espanya, la frase potser seria certa. Però em sembla que en el moment actual, les coses no van pas per aquest camí. Ni és previsible ja que hi vagin mai, diria encara. En altres paraules: si passem del “apoyaré en la Cortes el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña” a fer-nos-el esporgar bastant per a què passi per la porta del Congreso, i després encara te’l porten al Tribunal Constitucional per a què te l’acabin d’arranar, sembla que conservar obstinadament una cega ”centralitat”, com un saltamartí, no tan sols és una postura èticament indefendible per a un nacionalista, sinó que més aviat pot fer-nos perdre electorat, a CiU. Potser es conservaria el vot de quatre vells porucs que també es moriran aviat, però el jovent catalanista que puja avui dia i els ha de rellevar com a votants, gent que ja no té -ni cal- la consciència del què va costar arribar on som, no es conformaria amb ser d’uns partits que es diuen nacionalistes, però disposats a dir-li a Espanya: Ecce ancilla domini, fiat mihi secundum verbum tuum.
Abril 21, 2007 on 9:17 am | In ;-) | No Comments
Habemus Messi
Abril 20, 2007 on 6:29 pm | In Calaix de sastre | No Comments
En un moment en què sembla que Ronaldinho ja comença a patir la síndrome del crac del Barça, aquella que tard o d’hora acaba afectant tots els cracs blaugranes i que assenyala el moment de vendre’ls a un equip italià, un moment en que ja comença a fer panxeta, a no driblar el contrari cada vegada, a no clavar-la per la capelleta (abans en dèiem així de l’escaire de la porteria) quan llança una falta directa, va aquest noi argentí, més viu que una mostela, i es fabrica un gol ell tot sol, començant des de camp propi.
Probablement el noi, també cansat de veure com els seus companys se la passen de costat a costat en el mig del camp, sense tirar-la entre els tres pals, devia pensar que és certa aquella dita: «si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit». Pensat i fet. Se l’emporta cap a gol i la clava al fons de la porteria del Getafe. No és que es destapi ara, aquest xicot; ja se li va veure la qualitat ben aviat i, si no hagués estat per la lesió que va patir, potser l’hauríem vist fer coses com aquesta ja fa algun temps. Però, de cop, s’ha fet la llum i tothom parla del gol que va fer dimecres.
Que vigili, doncs, Ronaldinho, i que vigili Eto’o. Tots dos. El camerunès té el benefici del dubte, perquè sortint d’una lesió de menisc, hom no es llença amb la mateixa tranquil·litat. Jo, que també tinc un menisc avariat, ja sé què passa. No te n’acabes de fiar mai més del tot. Segurament ell, que és força més jove, acabarà tornant a tenir-hi la confiança que cal i, amb el caràcter que té, tornarà a fer gols com aquell qui no fa res. El brasiler, en canvi, sembla més apoltronat. Guanyant vint-i-quatre milions d’euros cada any, no calen gaires anys per ser ric, però ric dels que no els hi acaben els qüartos. I llavors, val més vendre’l a un d’aquests equips que col·lecciona patums caríssimes a punt de caducar. A nosaltres ja ens farà guanyar en Messi.
El quatre
Abril 20, 2007 on 12:44 pm | In Matadepera | No CommentsFinalment (aquestes coses sempre costen de lligar) hi ha llista electoral de CiU per a l’Ajuntament de Matadepera. La designació de cap de llista ha estat la principal causa de què no s’hagi conegut abans. No val la pena ara de parlar del procés, que ja està acabat. Després, ha vingut la designació dels altres candidats i la seva col·locació a la llista. Com que tenim la sort de comptar amb més aspirants qualificats que llocs a la candidatura, la cosa resulta complexa.
No cal dir que la majoria de la gent que va en una llista electoral –i alguns més que no arriben a anar-hi- voldrien encapçalar o, si més no, anar en un dels primers llocs. Jo també, naturalment. Però m’ha tocat el número quatre. És des d’aquest lloc que miraré d’ajudar tot el què pugui per fer de Matadepera un lloc encara millor. Sincerament crec que amb els companys de candidatura formem un grup variat, on s’hi poden sentir representades les persones de diferents generacions. I, com és lògic, aspirem a que el nostre grup municipal recuperi l’alcaldia i pugui dur a terme els seus projectes.
Entre els quals s’hi inclou el de què els mataperencs no tinguin cap altra vegada necessitat de pancartes per comunicar-se amb el seu Ajuntament.
Notaris i registradors
Abril 19, 2007 on 10:50 am | In PolÃtica catalana | No CommentsDiuen els diaris d’avui que la Generalitat nomenarà des d’ara els notaris i els registradors dels Registres de la Propietat. Els dels Registres Mercantils, pel què sembla, encara no. El pas és petitet, però en la bona direcció. És un d’aquells avenços que no resolen els grans problemes del país, però és una cosa menys que queda per fer.
Tothom qui hagi anat una mica per les notaries i pels Registres sap que són els seus oficials respectius qui t’acaben resolent els assumptes, perquè un notari o un registrador tampoc és un reietó de la seva taifa que pugui fer i desfer sobre vides i hisendes. Hi ha unes lleis que regulen prou la matèria com per a què no sigui així.
A més, em sembla que cada vegada hi ha menys notaris que, com el difunt senyor Ramon Ramoneda, siguin un pou de saviesa en el qual la gent busqui consell. Hem refereixo a saviesa en el sentit de coneixement de l’ànima humana, no pas en l’estricte coneixement jurídic, que a tot notari se li suposa. Aquest notari de Sabadell, al qual vaig tenir la sort de tractar amb freqüència perquè tenia la notaria a poques passes del meu despatx professional, era una veritable figura. Només dient que la seva notaria girava més que totes les altres de la ciutat aplegades, ja es pot entendre que alguna cosa hi devia haver.
No sé si la gent tornarà a demanar consell al notari o aquests personatges seguiran reduïts a expedidors de fe pública, perquè avui tothom ja va a la notaria sabent exactament què vol; però si el fet que la Generalitat reguli el notariat fa que els notaris coneguin millor el tarannà del país, hi guanyarem.
Ho explicitaré amb un exemple en certa forma invers. Un notari català, ja bastant gran, que va venir a Sabadell, m’explicava que de jove havia anat destinat a Galícia. Quan hi va arribar, li van aconsellar que si una senyora anava a testar, li preguntés si tenia fills fora del matrimoni. El notari va pensar que si feia una pregunta així s’hi jugava el físic, ni que la fes en la confidencialitat del seu despatx. La seva sorpresa va ser quan, trobat en l’ocasió pràctica de redactar el testament d’una senyora, al final ella li va retreure que no li preguntés si tenia altres fills que els del matrimoni. Llavors va saber que era relativament freqüent que hi hagués fills tinguts amb el capellà del poble, que també tenien dret a una part dels béns, no cal dir. I aquestes coses, segur que no figuren al temari de les oposicions a notaries.
Es un doi, això de madò Maria?
Abril 17, 2007 on 1:17 pm | In PolÃtica catalana | No CommentsParlo de madò Maria de la Pau Janer, que ara ha fitxat pel PP balear, tot i que diu que no en comparteix la ideologia. La veritat és que no es pot establir un paral·lelisme automàtic entre el què significa presentar-se pel PP a Mallorca i fer-ho al Principat. L’espectre polític és diferent. Unió Mallorquina, el partit de la costitxera Maria – Antònia Munar, és un partit petit; té la virtualitat de fer frontissa i per això presideix el Consell Insular de Mallorca, però no té un pes electoral equivalent al de CiU aquí. Hom pot plantejar-se fer carrera política a CiU, però a UM és més difícil. Té menys possibilitats de promoció i, per tant, la seva militància presenta un grau alt de generositat patriòtica. En tinc a la família i no hi són per fer carrera política.
Quan al míting de la Mar Bella, amb una esplèndida panxa d’embarassada, va donar suport públicament a Artur Mas, ja em va semblar que la guapa filla d’en Biel Janer-Manila aspirava a col·locar-se en l’estructura de poder si CiU recuperava la Generalitat. Tampoc i vaig tenir res a dir: els precedents d’Aina Moll i del poeta llucmajorer Sebastià Alzamora són bons. La senyora Moll ja s’ha fet gran i s’explica que estigui retirada; Alzamora, que és ben jove, es manté dignament fora de l’aparell del poder, conservant la seva independència intel·lectual. La Janer, no. Per una meva experiència personal prèvia no m’ha sorprès i, com que els doblers són els doblers, s’ha col·locat en un lloc on el dèficit d’intel·lectuals és crònic i no miren prim per fitxar patums i patumetes.
Veurem quina carrera fa, defensant genteta de la que fa negocis com el d’Andratx. No obstant, la noia ha passat el Rubicó i trobo que mai més s’ha de poder creure amb possibilitats d’entrar en una Generalitat de CiU. Com va dir Juli César en aquella ocasió, alea jacta est!
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^