Blog d´en Toni Ferran

Es un doi, això de madò Maria?

Parlo de madò Maria de la Pau Janer, que ara ha fitxat pel PP balear, tot i que diu que no en comparteix la ideologia. La veritat és que no es pot establir un paral·lelisme automàtic entre el què significa presentar-se pel PP a Mallorca i fer-ho al Principat. L’espectre polític és diferent. Unió Mallorquina, el partit de la costitxera Maria – Antònia Munar, és un partit petit; té la virtualitat de fer frontissa i per això presideix el Consell Insular de Mallorca, però no té un pes electoral equivalent al de CiU aquí. Hom pot plantejar-se fer carrera política a CiU, però a UM és més difícil. Té menys possibilitats de promoció i, per tant, la seva militància presenta un grau alt de generositat patriòtica. En tinc a la família i no hi són per fer carrera política.

Quan al míting de la Mar Bella, amb una esplèndida panxa d’embarassada, va donar suport públicament a Artur Mas, ja em va semblar que la guapa filla d’en Biel Janer-Manila aspirava a col·locar-se en l’estructura de poder si CiU recuperava la Generalitat. Tampoc i vaig tenir res a dir: els precedents d’Aina Moll i del poeta llucmajorer Sebastià Alzamora són bons. La senyora Moll ja s’ha fet gran i s’explica que estigui retirada; Alzamora, que és ben jove, es manté dignament fora de l’aparell del poder, conservant la seva independència intel·lectual. La Janer, no. Per una meva experiència personal prèvia no m’ha sorprès i, com que els doblers són els doblers, s’ha col·locat en un lloc on el dèficit d’intel·lectuals és crònic i no miren prim per fitxar patums i patumetes.

Veurem quina carrera fa, defensant genteta de la que fa negocis com el d’Andratx. No obstant, la noia ha passat el Rubicó i trobo que mai més s’ha de poder creure amb possibilitats d’entrar en una Generalitat de CiU. Com va dir Juli César en aquella ocasió, alea jacta est!