Blog d´en Toni Ferran

Centralitat a qualsevol preu?

Llegeixo una entrevista a l’Avui, que li fan al senyor Espadaler, president del Consell Nacional d’Unió. Una citació literal a l’entradeta diu: “Passar del sí a l’Estatut a demanar un referèndum d’autodeterminació ens fa perdre centralitat i electorat”.

La desvirtuació que pugui fer el tribunal espanyol de l’Estatut que vam aprovar els catalans, tampoc cal que sigui necessàriament resposta anant directament a convocar un referèndum per exercir l’autodeterminació i votar la independència. Per altra banda, mai he sigut partidari de posar el pegat abans del mal, i en aquesta ocasió tampoc. Serà a la vista de la sentència, que caldrà decidir què es fa. Abans, ni que sigui per no donar avantatge al tribunal, no convé anar anunciant mesures. Però si el grau de brutalitat de la sentència ho demanés, per què no? Formar part d’Espanya no és un imperatiu absolut, per a Catalunya.

Em sembla una formulació francament lleugera, doncs, l’afirmació del senyor Espadaler. En el context d’una hipotètica relació idíl·lica entre Catalunya i Espanya, la frase potser seria certa. Però em sembla que en el moment actual, les coses no van pas per aquest camí. Ni és previsible ja que hi vagin mai, diria encara. En altres paraules: si passem del “apoyaré en la Cortes el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña” a fer-nos-el esporgar bastant per a què passi per la porta del Congreso, i després encara te’l porten al Tribunal Constitucional per a què te l’acabin d’arranar, sembla que conservar obstinadament una cega ”centralitat”, com un saltamartí, no tan sols és una postura èticament indefendible per a un nacionalista, sinó que més aviat pot fer-nos perdre electorat, a CiU. Potser es conservaria el vot de quatre vells porucs que també es moriran aviat, però el jovent catalanista que puja avui dia i els ha de rellevar com a votants, gent que ja no té -ni cal- la consciència del què va costar arribar on som, no es conformaria amb ser d’uns partits que es diuen nacionalistes, però disposats a dir-li a Espanya: Ecce ancilla domini, fiat mihi secundum verbum tuum.