Notaris i registradors
Abril 19, 2007 on 10:50 am | In PolÃtica catalana |Diuen els diaris d’avui que la Generalitat nomenarà des d’ara els notaris i els registradors dels Registres de la Propietat. Els dels Registres Mercantils, pel què sembla, encara no. El pas és petitet, però en la bona direcció. És un d’aquells avenços que no resolen els grans problemes del país, però és una cosa menys que queda per fer.
Tothom qui hagi anat una mica per les notaries i pels Registres sap que són els seus oficials respectius qui t’acaben resolent els assumptes, perquè un notari o un registrador tampoc és un reietó de la seva taifa que pugui fer i desfer sobre vides i hisendes. Hi ha unes lleis que regulen prou la matèria com per a què no sigui així.
A més, em sembla que cada vegada hi ha menys notaris que, com el difunt senyor Ramon Ramoneda, siguin un pou de saviesa en el qual la gent busqui consell. Hem refereixo a saviesa en el sentit de coneixement de l’ànima humana, no pas en l’estricte coneixement jurídic, que a tot notari se li suposa. Aquest notari de Sabadell, al qual vaig tenir la sort de tractar amb freqüència perquè tenia la notaria a poques passes del meu despatx professional, era una veritable figura. Només dient que la seva notaria girava més que totes les altres de la ciutat aplegades, ja es pot entendre que alguna cosa hi devia haver.
No sé si la gent tornarà a demanar consell al notari o aquests personatges seguiran reduïts a expedidors de fe pública, perquè avui tothom ja va a la notaria sabent exactament què vol; però si el fet que la Generalitat reguli el notariat fa que els notaris coneguin millor el tarannà del país, hi guanyarem.
Ho explicitaré amb un exemple en certa forma invers. Un notari català, ja bastant gran, que va venir a Sabadell, m’explicava que de jove havia anat destinat a Galícia. Quan hi va arribar, li van aconsellar que si una senyora anava a testar, li preguntés si tenia fills fora del matrimoni. El notari va pensar que si feia una pregunta així s’hi jugava el físic, ni que la fes en la confidencialitat del seu despatx. La seva sorpresa va ser quan, trobat en l’ocasió pràctica de redactar el testament d’una senyora, al final ella li va retreure que no li preguntés si tenia altres fills que els del matrimoni. Llavors va saber que era relativament freqüent que hi hagués fills tinguts amb el capellà del poble, que també tenien dret a una part dels béns, no cal dir. I aquestes coses, segur que no figuren al temari de les oposicions a notaries.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^