Blog d´en Toni Ferran

Dinar amb els avis

Aquest migdia he anat a la Festa dels Avis de Matadepera. Encara que de fet hi he anat per no dinar sol a casa, la cosa m’ha servit sobretot per escoltar a diverses persones que, sabent que sóc candidat, ho han aprofitat de donar-me les seves opinions i explicar-me algunes de les seves inquietuds.

És d’agrair. Estiguis o no d’acord amb el què et diuen, parlar-hi et dóna un coneixement privilegiat del què la gent vol. Aquesta informació –que és caríssima si cal obtenir-la per mitjà d’estudis d’opinió pagats- te la regalen si ets capaç d’anar-la a buscar. Bé a ser com els bolets, que acostumen a ser cars a plaça, però són de franc si els culls a l’erol. I tampoc cal fer res de complicat. Només dialogar –acció que implica escoltar i parlar, ambdues coses; i no ser un dogmàtic que ja té les solucions preestablertes del catecisme laic del partit, com els acostuma a passar a les esquerres. I em fa tot l’efecte que aquesta informació és un argument valuosíssim per a quan cal analitzar amb els tècnics les solucions que proposen per a la gestió de la cosa pública. Ells disposen dels coneixements de la seva disciplina que els donen avantatge sobre el polític; l’única arma dialèctica de l’electe en front d’ells és, doncs, un major coneixement del que pensen els seus representats, la població. I si el coneixement és sòlid, la força dels teus arguments serà imbatible. D’aquesta manera, la solució tècnica que finalment s’adopti, si se’ls sap fer les preguntes pertinents abans de resoldre, serà la millor per al poble i no la més còmoda o la menys compromesa per al tècnic.

En la meva vida professional ho vaig fer així, ja que sempre representava al client davant dels tècnics, i no em va anar malament. Després de tot, gestionar la cosa pública ver a ser com administrar una gegantina Comunitat de Propietaris, formada per tot el poble, en front dels tècnics dels quals la població és client. I com de tot allò que un fa a la vida, també de fer de client se n’ha de saber. Perquè d’advocat o d’arquitecte se n’estudia. De client, en canvi, no. I a la meva vida professional, en el cas que la solució no hagués estat bona, els meus representats també me n’haurien fet responsable a mi. Amb tota la raó. I a la política, igual.