Blog d´en Toni Ferran

El negoci d’en Robert i les cabres

Març 22, 2007 on 12:44 pm | In Política catalana | No Comments

Els diners s�n els diners. Potser per aquest motiu els l�ders dels qui tenen diners tendeixen a defensar pol�ticament m�s el patrimoni que els amics. En canvi, els l�ders dels que no en tenen, de patrimoni, defensen pol�ticament els amics. Aix� s�, mentre procuren treure el ventre de pena sense que es noti.

Deu ser per aix� que mentre els l�ders socials i pol�tics del primers procuren ser pragm�tics, en defensa dels seus interessos materials, els dels segons s�n sectaris, per manca d�interessos materials per defensar. Aquest sectarisme fins a l�abjecci� dels pol�tics d�all� que eufem�sticament se�n diu �esquerres�, provoca que els l�ders econ�mico-civils d�all� que se�n diu �dretes� (on tendenciosament les esquerres hi col�loquen els partits de centre, tamb�), deixin a vegades amb el cul a la fresca als seus naturals �amics� pol�tics, quan coquinament els sembla que no fer-ho podria posar en perill la paradeta.

Finalment, per� encara amb timidesa, sembla que les c�pules dirigents de les institucions econ�mico-civils del pa�s comencen a adonar-se que amb l�equidist�ncia i la neutralitat (per parlar en plata: per anar al sopar del senyor Maragall a fer-li la gara-gara) no n�han tret cap remei. La resoluci� dels problemes dels trens, de l�aeroport de Barcelona, de les carreteres, segueix pendent anys i anys. I les multinacionals se�n van per aquest estat lamentable de les infraestructures. I les ind�stries auxiliars, de capital catal�, es queden amb la canya sense peix, per� amb tota la plantilla. Projectat cap a l�espai exterior el pat�tic carcamal, ara tenen al Govern el mateix in�til que va posar objectivament bastons a les rodes de l�OPA de Gas Natural sobre Endesa, per la via de voler ajudar-la amb alcaldades. Segurament el compte de resultats resistir� el regal (t�cnicament, �condonaci� de deute�) que li van fer, per� m�s onerosos per al poder econ�mic d�aquest pa�s seran tots els regals d�imatge de falsa respectabilitat que els hi han donat. Perqu� certament, ha fet el negoci d�en Robert amb les cabres, amb les esquerres.

A veure si a base de p�rdues d�hores de feina dels treballadors, engatillats en un sistema ferroviari tercermundista, de costos exorbitants de transport pels col�lapses viaris end�mics, de caos aeroportuaris c�clics, que actuen com una ruleta russa, i de castraci� del tr�nsit aeron�utic internacional que Catalunya necessita, els l�ders econ�mico-civils del pa�s comencen a veure-hi una mica m�s enll� del nas, i comencen a posar-hi una mica de bemolls, a defensar els interessos del seu pa�s, que tamb� s�n els seus, ara deixats en mans d�uns governs d�esquerres formats per dependents i nois dels enc�rrecs. La premsa catalana, tan poruga amb les esquerres sempre, comen�a a fer-ho i ja es queixa quan l’amenacen.

Potser no cal exactament un altre �tancament de caixes�, per� no es pot negar que en aquell lluny� 1899, el missatge va ser rebut alt i clar. De la manera com pinta el futur del nou Estatut al Constitucional i les corresponents conseq��ncies econ�miques de l�estrall, de com els del PSC i en Carod ja posen el pegat abans del mal, se�n dedueix que ja ens ho podem anar rumiant, tots plegats.

Subst�ncies t�xiques

Març 21, 2007 on 9:55 pm | In Política catalana | No Comments

Mentre el senyor encarregat de la Generalitat feia desastres pel Ministerio de Madrid, en va fer una que ara surt a la llum p�blica. Les freq��ncies de TV del Pa�s Valenci� a trav�s de les quals l�Acci� Cultural del Pa�s Valenci� re-emet el senyal de TV3 i el Canal 33, se les va vendre a La Sexta. Ara, aquesta cadena estatal reclama les freq��ncies que li van tocar. Com que al senyor encarregat el va substituir al Ministerio l�anestesista disl�lic major de Barcelona�(per mantenir la quota d�almoina pol�tica al PSC, que fa Zapatero), resulta que s�n precisament�catalans (si m�s no de DNI) els qui consumaran l�apagada de l�oferiment televisiu en catal� m�s potent a tot el Pa�s Valenci�.

Eliseu Climent, que fa vint-i-set anys va posar en marxa els repetidors que posibiliten la recepci�,�recorda ara que quan Barrionuevo va voler fer el mateix que Joan Clos vol fer ara, una colla de gent es van anar a tancar a la seu del Ministerio, per impedir-ho; entre ells, Carod. Ara Carod, que ja bufa cullera, �s qui ha posat al front del Govern el sapastre que es va vendre les freq��ncies per les quals els valencians podien veure televisi� en catal�.

Mentre uns socialistes del PSC degraden l�alt�ssim est�ndard de qualitat de la televisi� p�blica catalana, que cada cop recula m�s en audi�ncia, uns altres socialistes del PSC li prenen, per un sinistre joc de mans, una bona part del seu p�blic. No s� qu� �s m�s greu, si un Goebbels de Castefa amena�ant la llibertat d�expressi� d�un periodista, o un parell d�in�tils carregant-se un bon tros de l�espai ling��stic catal� a la TV; en qualsevol cas, aix� seria una q�esti� menor. La cosa veritablement greu �s la toxicitat extrema dels sociates per a aquest pa�s, completament empastillat de PSC, malgrat que perd les eleccions.

Març 21, 2007 on 10:01 am | In ;-) | No Comments

�

El Govern d�na per tancada la pol�mica per les amenaces del Director de Comunicaci�al periodista Jordi Barbeta (dels diaris)

Març 20, 2007 on 8:31 pm | In ;-) | No Comments

Res de cameres de vigil�ncia, al final

Març 20, 2007 on 8:22 pm | In Matadepera | No Comments

Sempre m�ha semblat que el m�s ruc de tots �s qui pensa que els rucs s�n els altres, aquell que creu que pot fer trampeta i no se n�adonar� ning�.

A Matadepera, els representants ve�nals havien manifestat repetidament la necessitat de posar cameres de vigil�ncia a les entrades del municipi, amb la finalitat de dissuadir els lladres de venir a robar-nos. L�alcalde Comas, com que amb els pap�s fer el murri li devia sortir b� sempre, davant les dificultats que hi havia �i hi ha- per obtenir els permisos necessaris per instal�lar-les, va anar i va pensar: �calla, si dius que les vols per controlar el tr�nsit, els far�s un golet, als passarells de la Generalitat!�

En comptes de fer com han fet a Sitges, que acaben de rebre l�autoritzaci� per instal�lar cameres de vigil�ncia als seus carrers, i justificar de manera convincent i raonada�la necessitat de tenir vigilats els carrers d�unes zones incontrolables per mitj� de patrulles policials, el noi va anar per la via cl�ssica dels republicans: fer el triler. I el resultat ha sigut nefast, com �s costum. Segons ha declarat per TV3 aquesta mateixa tarda el senyor Delort, el Secretari de Seguretat p�blica de la Generalitat, li van veure el llaut� d�una hora lluny. O sigui que de cameres de vigil�ncia a Matadepera, res de res, �s de t�mer. Ni ara ni mai, si arriba a repetir a la propera legislatura.

Per sort, els darrers mesos no hi ha hagut cap robatori domiciliari al poble, per� si n�hi torna a haver, els ve�ns podrem donar-ne les gr�cies �parcialment, si m�s no- al senyor Comas i a les seves �genialitats�, perqu� ara se sabr� que a Matadepera no hi ha cameres de vigil�ncia que controlin els carrers.

No ens ajudin m�s, facin el favor, senyors del tripartit municipal,�que amb vost�s hem fet massa vegades el negoci d’en Robert amb les cabres!

Les amenitats del socialisme

Març 19, 2007 on 2:07 pm | In Política catalana | No Comments

Aix� en deia Josep Pla d�aquells principis de la ideologia socialista portats a la pr�ctica darrere el tel� d�acer, en �poques en qu� la inteligentsia barcelonina era un�nime en lloar i tenir per dogma la m�stica del PSUC.�I la del PSC, que veia a ser la versi� descafe�nada de la mateixa gas�fia mental. L�antifranquisme com a garantia de qualitat per al maniqueisme binari: si vas contra un fill de puta, ets un sant; tout court,�per definici�. All�, ajudat per no tenir cap mena de responsabilitat governamental que en permet�s veure la part fosca, era una vinya.

Per� ara manen: a l�Estat, a Catalunya, a les grans ciutats. Tenen tot el Poder. A la Uni� Sovi�tica, el lema te�ric �tot el poder als soviets�, a les assemblees populars, es va plasmar en la praxi �tot el poder als aparatiks�, a la burocr�cia del sistema. Aqu�, igual. El Poder �s insadollable; com m�s en t�, m�s en vol. I la premsa, tot i ser generalment af�, tamb� cal controlar-la, si es vol que el poder sigui total.

A la anterior legislatura del tripartit, el �comandant� Sallar�s ja va encetar una llista negra de periodistes i mitjans de comunicaci�. Com que all� era can Seixanta, al primer calbot que es va escapar, en Sallar�s va quedar amb el cul a la fresca i va saltar de l�escambell. Ara, la Santa Inquisici�n Espa�ola en mat�ria period�stica la formen Bola�o, Zaragoza, Albert S�ez (la nota acad�mica) y el republicanet Vendrell. En Mad� ho va denunciar, per� ja se sap que en Mad� �s en Banyeta disfressat de convergent, o sigui que tot controlat.

Ara resulta que Barbeta, un dels comptats periodistes que mereix el qualificatiu al nostre pa�s i, per� tant, poca gr�cia li fa al tripartit, gosa denunciar p�blicament, en un article a La Vanguardia, les amenaces del pinxo medi�tic de Montilla, el tal Bola�o. �No voy a parar hasta joderte!�, diu que li va dir. S�anuncia que el Col�legi de Periodistes es pronunciar� properament sobre l�afer.

Entre que seria m�s apropiat dir-ne Parvulari de Periodistes, i que molts d’ell mengen calent de riure-li les gr�cies al socialisme, em temo molt�que la cosa acabi en un passa com puguis, i el tal Bola�o enquistat al seu lloc per Montilla,�per all� tan espanyol de sostenella y no enmendalla. Fixa’t si ara ens hem de treure de sobre un pistoler tan �til i�amb tan poques man�es democr�tiques!

Març 18, 2007 on 7:43 pm | In ;-) | No Comments

Eura

Març 18, 2007 on 7:41 pm | In Fotografies | No Comments

�

Special Countries Olympics esquerranets

Març 15, 2007 on 11:27 am | In ;-) | No Comments

El Comit� Ol�mpic Internacional no permet a Carod fer una roda de premsa dins la seva seu de Lausanna (dels diaris)

Olimp�ades de seques amb botifarra i porronet de vi a doll

Març 14, 2007 on 2:00 pm | In Política catalana | No Comments

Amb l�aparici� del Seat 600, que va representar la mesocratitzaci� del cotxe, als seixantes van florir en aquest pa�s una colla de masos, masies, cases de pag�s i edificacions rurals diverses, que oferien restauraci� als novells automobilistes de diumenge. Tots aquests improvisats establiments d�hostaleria tenien un r�tol m�s o menys esponer�s on anunciaven pomposament: �especialitat en cuina catalana�.

La cuina catalana, des del Sen Sov� fins als nostres dies, �s una cosa monumental, que mereix molt de respecte, un veritable opus magnum que resisteix la comparaci� amb qualsevol altra cuina del m�n. Per� no anessis a demanar en un can Dallonses d�aquests un fricand� de vedella, uns peus de porc amb s�pia o un all cremat. Res d�aix�. Oferien mongetes seques bullides, acompanyades d�un tall de botifarra a la brasa, all-i-oli, i un porr� de vi negre �de pag�s� (�s a dir, producte d�un most havia fet la bullida en condicions incertes). L�alternativa a la botifarra�era un quart de pollastre criat a correcuita o un tros de llorig� que ni arribava a conill, tamb� cuits a la brasa. D�aix� en deien �cuina catalana�. La gent de can Fanga i altres ciutats del seu entorn, que havien passat fam a la guerra i encara tenien presents els cupons del raccionament, i que no podien fer carn o sardines a la brasa en els seus pisets perqu� el ve�nat es queixava, pel celobert,�de la fortor, ho trobaven meravell�s. La brama corria de boca a orella, i tothom havia trobat la carn a la brasa m�s genu�na, les mongetes que produ�en flatul�ncies m�s sorolloses, la vinassa amb m�s grau alcoh�lic. Era cuina catalana, per� de la m�s justeta; per satisfer la mediocritat general dels �domingueros� (aix� se�n deia) que no recordaven haver bufat cullera, nom�s.

Ara, la mediocritat cong�nita del l�der d�Esquerra el duu a reeditar l�invent, i es conforma (pobrets i alegrets, els catalanets) amb uns jocs esportius per a seleccions nacionals de seques amb botifarra a la brasa i porronet de vi a doll.

A tota aquesta gent que ha lluitat per veure les seleccions nacionals catalanes reconegudes o que, senzillament, nom�s ha firmat per manifestar que els hi d�na suport, des de l�independentisme m�s baladrer i buit els acaben d�aigualir el vi, de llen�ar-los al damunt un gerro d�aigua freda: les competicions de les seleccions catalanes seran de costellada: solters contra casats, etc.

Carod i companyia no en saben m�s, per� no tenen cap problema: diu que la intel�lig�ncia �s la cosa m�s ben repartida; tothom en t� prou amb la que t�.

« Pàgina prèvia — Pàgina següent »