Les amenitats del socialisme
Març 19, 2007 on 2:07 pm | In PolÃtica catalana |Així en deia Josep Pla d’aquells principis de la ideologia socialista portats a la pràctica darrere el teló d’acer, en èpoques en què la inteligentsia barcelonina era unànime en lloar i tenir per dogma la mística del PSUC. I la del PSC, que veia a ser la versió descafeïnada de la mateixa gasòfia mental. L’antifranquisme com a garantia de qualitat per al maniqueisme binari: si vas contra un fill de puta, ets un sant; tout court, per definició. Allò, ajudat per no tenir cap mena de responsabilitat governamental que en permetés veure la part fosca, era una vinya.
Però ara manen: a l’Estat, a Catalunya, a les grans ciutats. Tenen tot el Poder. A la Unió Soviètica, el lema teòric «tot el poder als soviets», a les assemblees populars, es va plasmar en la praxi «tot el poder als aparatiks», a la burocràcia del sistema. Aquí, igual. El Poder és insadollable; com més en té, més en vol. I la premsa, tot i ser generalment afí, també cal controlar-la, si es vol que el poder sigui total.
A la anterior legislatura del tripartit, el “comandant” Sallarés ja va encetar una llista negra de periodistes i mitjans de comunicació. Com que allò era can Seixanta, al primer calbot que es va escapar, en Sallarés va quedar amb el cul a la fresca i va saltar de l’escambell. Ara, la Santa Inquisición Española en matèria periodística la formen Bolaño, Zaragoza, Albert Sáez (la nota acadèmica) y el republicanet Vendrell. En Madí ho va denunciar, però ja se sap que en Madí és en Banyeta disfressat de convergent, o sigui que tot controlat.
Ara resulta que Barbeta, un dels comptats periodistes que mereix el qualificatiu al nostre país i, per tant, poca gràcia li fa al tripartit, gosa denunciar públicament, en un article a La Vanguardia, les amenaces del pinxo mediàtic de Montilla, el tal Bolaño. «No voy a parar hasta joderte!», diu que li va dir. S’anuncia que el Col·legi de Periodistes es pronunciarà properament sobre l’afer.
Entre que seria més apropiat dir-ne Parvulari de Periodistes, i que molts d’ell mengen calent de riure-li les gràcies al socialisme, em temo molt que la cosa acabi en un passa com puguis, i el tal Bolaño enquistat al seu lloc per Montilla, per allò tan espanyol de sostenella y no enmendalla. Fixa’t si ara ens hem de treure de sobre un pistoler tan útil i amb tan poques maníes democràtiques!
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^