Blog d´en Toni Ferran

Substàncies tòxiques

Mentre el senyor encarregat de la Generalitat feia desastres pel Ministerio de Madrid, en va fer una que ara surt a la llum pública. Les freqüències de TV del País Valencià a través de les quals l’Acció Cultural del País Valencià re-emet el senyal de TV3 i el Canal 33, se les va vendre a La Sexta. Ara, aquesta cadena estatal reclama les freqüències que li van tocar. Com que al senyor encarregat el va substituir al Ministerio l’anestesista dislàlic major de Barcelona (per mantenir la quota d’almoina política al PSC, que fa Zapatero), resulta que són precisament catalans (si més no de DNI) els qui consumaran l’apagada de l’oferiment televisiu en català més potent a tot el País Valencià.

Eliseu Climent, que fa vint-i-set anys va posar en marxa els repetidors que posibiliten la recepció, recorda ara que quan Barrionuevo va voler fer el mateix que Joan Clos vol fer ara, una colla de gent es van anar a tancar a la seu del Ministerio, per impedir-ho; entre ells, Carod. Ara Carod, que ja bufa cullera, és qui ha posat al front del Govern el sapastre que es va vendre les freqüències per les quals els valencians podien veure televisió en català.

Mentre uns socialistes del PSC degraden l’altíssim estàndard de qualitat de la televisió pública catalana, que cada cop recula més en audiència, uns altres socialistes del PSC li prenen, per un sinistre joc de mans, una bona part del seu públic. No sé què és més greu, si un Goebbels de Castefa amenaçant la llibertat d’expressió d’un periodista, o un parell d’inútils carregant-se un bon tros de l’espai lingüístic català a la TV; en qualsevol cas, això seria una qüestió menor. La cosa veritablement greu és la toxicitat extrema dels sociates per a aquest país, completament empastillat de PSC, malgrat que perd les eleccions.