Blog d´en Toni Ferran

Qui mana, a can Ribot?

Ni ha que llegeixen al revés i desaprenen! A la Gaseta de Matadepera d’octubre, al govern municipal de CiU se’ns retreu que fem cas de la gent. Implícitament, és evident, també es retreu al poble que vulgui manar de les seves coses, de les que es paguen amb els seus diners. “Llegir” els resultats electorals al revés és un dret inalienable, però nosaltres –que no ens hem begut l’enteniment- no ho farem pas.

A tall de paràbola, ERC ens compara amb un Administrador de Finques que executa els acords de la Comunitat de Propietaris; ho fa així, i la Llei diu que és així com cal que ho faci, perquè els pisos i locals de l’edifici són dels propietaris i no el professional immobiliari. Qui mana és qui paga, a l’edifici.

L’exemple no és del tot equiparable a un Ajuntament, però té força semblances, almenys si estem d’acord en acceptar la Democràcia. Ara, si algú pretén reimplantar el despotisme il·lustrat de Carlos III (el rey - alcalde Borbó, que no es pot confondre amb el nostre Carles III d’Aragó, un Absburg), la cosa canvia. El despotismo ilustrado borbònic va ser una froma d’absolutisme, edulcorada amb un vernís de preocupació pel bé del poble. En aquell règim, uns savis que són molt savis, segons la seva personal opinió, decideixen què cal fer amb els impostos, des d’una autoatorgada superioritat i infal·libitat innata. Tot ignorant olímpicament, no cal dir, les opinions del poble, al qual li adjudiquen, també des de la seva visió, un grau d’ignoràcia que l’incapacita per saber què li convé. Als mataperencs, segur que això ens recorda experiències recents.

A part del judici ètic que pugui rebre el tarannà despòtic en general, ara i aquí presenta un inconvenient insalvable per a l’il·lús dèspota municipal, ni que sigui il·lustrat: les eleccions són cada 4 anys. I si, per postres, al pobre les lloses del carrer li sonen com castanyoles, el soterrani inútil que es va obstinar a fer s’omple d’aigua quan cauen quatre gotes… en una paraula, si no ho va fer pitjor perquè no es va entrenar, doncs encara ho té més malament. «O povo é quem mais ordena dentro de ti, ó cidade!» (com deia la cançó de la revolució dels clavells portuguesa) i l’envia a l’oposició de manera fulgurant i expeditiva.

Els saviassos estrenus poden seguir “llegint” al revés si volen, però llavors no els hauria de sobtar gens que els esperi un futur municipal poc falaguer. I si els sobta, podran afegir el ridícul intel·lectual més còmic al seu tronadet discurs polític. Tot i que hi tinguin tot el dret i no els li negarà ningú.