El PAM
Juny 18, 2011 on 11:14 am | In Matadepera |És ben cert que només cal que t’asseguis al pedrís del teu portal, si vols veure passar el cadàver del teu enemic.
La darrera columna –vull dir que no en faran d’altra, a pesar que s’acomiadin amb un “fins aviat!”- del PAM a la Gaseta de Matadepera, confessa finalment quin era el mesquí propòsit de la seva existència: impedir la majoria absoluta de CiU.
En la confessió, queda implícitament palesa la immensitat del seu fracàs, la seva absoluta graponeria: CiU té la majoria més aclaparadora de totes les que ha fet en unes municipals –perquè sempre ha estat la força més votada a Matadepera, en totes les eleccions des de la fi del franquisme-; tot i que en una ocasió, amb quatre regidors, la victòria no fos suficient per impedir la formació del tripartit local.
Des de la majoria absoluta folgada d’ara fa quatre anys, la força nacionalista ha pujat fins a la majoria qualificada, superant els dos terços del consistori: nou regidors, i a prop de treure’n deu. El resultat és la palesa convalidació de l’electorat a la manera de fer del darrer govern de CiU, i la repulsa popular més severa a la del nefast tripartit local: de set a tres, de tres a un.
Des de que el PAM va passar per la pedra de toc de tenir la responsabilitat de governar sense el paraigua de CiU, el nombre del seus regidors ha baixat en caiguda lliure: el passat mandat municipal un i, per a aquest, al sot. Sot que es van cavar ells mateixos, amb el faraònic aparcament soterrani que van voler construir, fetillats per la sibil·lina temptació de qui els va induir a formar el tripartit: Haec omnia tibi dabo si cadens adoraveris me.
Fins llavors, còmodament instal·lats en una oposició pintoresca o en un irrellevant gregarisme al govern de CiU, les seves capacitats polítiques havien quedat en el mateix grau d’evidència que les cartilles militars reconeixien al coratge en combat del soldat espanyol de lleva; “se le supone”, hi posava.
No fou així amb el seu sentit de la decència. Contra CiU, tot s’hi val, ha estat la divisa de tots els tripartits que el país ha patit darrerament. La seva manca d’escrúpols va quedar ben palesa en la ignominiosa calúmnia a aquell sant baró que fou el difunt Sr. Lluís Iribarren, l’alcalde que els havia admès a governar en coalició. No fou aquesta la única, però si la més greu de les deslleialtats que li van fer.
Amb una insensata fatxenderia, potser, volien compensar la seva manca d’escrúpols. En el debat electoral de fa vuit anys, el seu cap de llista feia ironia al·ludint a una regidora independent de l’anterior llista de CiU, que s’havia passat a la seva: «S’han deixat escapar en Rivaldo», va dir. De fet, però, la comparació amb el brasiler no anava desencaminada: fora del Barça, aquell jugador ja no va fer mai més res de bo.
I és que, al final, sempre tornen les coses al seu lloc. És ben certa aquella sentència que diu: es pot enganyar a tothom durant poc temps, o a uns pocs sempre, però sempre a tothom és impossible. Fins i tot el mateix PAM es va adonar que ja no enganyaven a ningú, i fa unes setmanes va plegar.
Que el vent de la Història s’endugui el PAM on no pugui tornar mai! O potser no; que es tornin a presentar, que CiU encara tornarà a millorar resultats!
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^