Blog d´en Toni Ferran

Les característiques dels pobles

Quan Déu creava les nacions, digué:

-Donaré dues característiques diferents a cada nació, per a què hi hagi diversitat al món. La diversitat és bona.

I començà a dictar a l’arcàngel que li feia de secretari:

-Els anglesos, seran elegants i cerimoniosos; els escocesos valents i sabran fer whisky; els italians cantaran bé i sabran fer pasta; els francesos seran racionalistes i sabran fer vi; els bascos patriotes i del morro fort; els catalans intel·ligents, bones persones i del PP…

L’arcàngel, en aquest punt, el va interrompre, dient:

-Senyor, sabeu que als catalans els n’hi acabeu de donar tres?

Déu respongué:

-Sóc omniscient; per tant ho sé tot, i també això. Però alhora sóc infal·lible i no em puc equivocar. Així que faré de manera que cada català només podrà tenir dues d’aquestes tres característiques.

L’arcàngel ho anotà, hi així fou fet. És per això que els catalans que són bones persones i intel·ligents no poden ser del PP, els que són del PP i bones persones no poden ser intel·ligents, i els que són del PP i intel·ligents no poden ser bones persones.

Duran diu que el TC no està polititzat

Stupid’s game

Cada cop és més evident com d’assumida té Espanya la independència de Catalunya. Ja preparen el yo no he sido. En un programa de TV, Rajoy acaba d’excusar-se per aquesta propera independència. “No és culpa meva que hi hagi més o menys independentistes”, ha dit.

És a dir, que es posa el pegat abans de la nafra. Qui o quins han influït més, sense voler, en l’augment de partidaris de la independència a Catalunya, ja tindrem temps d’esbrinar-ho després. Llavors, segur que sortirà algun joc d’ordinador del tipus “tira a l’estúpid”, i qui més en tombi, més independentistes guanyarà. Naturalment, Aznar, Rajoy, Rodríguez o Iglesias donaran més punts que la resta, però Albiol, Camacho, Duran i Iceta també puntuaran alt.

El cognom Picasso és d’origen català

En realitat, cal escriure picassó, que en la nostra llengua és el nom d’una eina de picapedrer. Això no significa que la mare de Pablo Ruiz Picasso, el pintor malagueny, fos catalana. Però el seu cognom patern, sí.

El pare de Maria Picasso López, la mare del pintor, provenia de Sori, un poble prop de Gènova. Però res s’oposa a que algun Picassó català anés a instal·lar-se a la Ligúria fa molt de temps. A més, el cognom no es troba en cap altre lloc d’Itàlia (vegeu ancestrositalianos.com).

En canvi, l’he trobat al Vallès. Remenant els manuals notarials del segle XVII a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, vaig trobar una carta de pagament parcial del dot promès a un pagès de Vacarisses i la seva esposa, nascuda a Sant Julià d’Altura.

Die XIII septembris MDCLXXXX

Nos, Michael Picassó, agricola parochiæ Sanctorum Petri et Felicis de Vacarissas, diœcesis vicensis, et Paula Puig et Picassó, conjuges, gratis &… confitemur et i veritate recognoscemus vobis, Joanni Puig, agricolæ in parochia Sancti Juliani de Altura, termini de Castellar, diœcesis Barcinonæ habitante, quod modo infrascripto dedistis et solvistis nobis triginta quinque libras monetæ Barcinonæ; et sunt ad bonum comptarum illarum quinquaginta librarum quas vos promitistis nobis dare in capitulis matrimonialibus inter nos factis et firmatis pœnes reverendum Josephum Farreras, præsbiterum et rectorem dicta parochialis ecclesiæ Sanctorum Petris et Felicis de Vacarissas, die et anno in eis contentis.

Modus vero solutionis dictarum triginta quinque librarum talis fuit et est quoniam de eas habimus et recepimus viginti quinque libras barcinoneses ad nostras omnimodas voluntates; et restantes decem libras, numerando realiter et de facto in nottarium et testium infrascriptorum præsentia.

Et ideo, renuntiando &… vobis faciamus apocham &…

Testes firmæ dicti Michaelis Picassó, qui firmavit dicta die, sunt Jacobus Sabater, agricola parochiæ Sancti Petri partis foraneæ Tarratiæ, et Michael Palaudàries et Coll, scriptor villæ Tarratiæ, diœcesis Barcinonæ.

Testes firmæ dictæ Paulæ Puig et Picassó, qui firmavit die decima septima prædictorum mesis et anno, sunt Franciscus Falguera, faber lignarius villæ Tarratiæ et Michael Palaudàries et Coll, scriptor dictæ villæ.

Manual d’Agustí Vinyas 1689-1691, f 93r a v. ACVOC E 439/2

Al qui encara dubten

Kenneth Rogoff, ex-economista directiu de l’FMI afirma que Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món.

El Premi Nobel de Economia del 2004, Finn Erling Kydland, assegura que no el “sorprendria” que si Catalunya fos independent, despertés més confiança en els mercats que España.

El Premi Nobel de Economía del 1992, Gary Stanley Becker, assegura que la independència de Catalunya es viable econòmicament.

El digital d’informació financera Market Watch afirma que una Catalunya independent tindria un producte intern brut de 314 mil milions $; seria l’economia en el lloc 34 de les més grans del món i el seu PIB per càpita arribaria 35.000 $, cosa que la faria més rica que Corea del Sud, Israel o Itàlia”.

Segons The Wall Street Journal, el diari de referència de l’elit financera internacional, els catalans “són víctimes d’espoli fiscal i discriminació per part de Madrid”. “Cada any, des de 1986, una mitjana del 9% del PIB català en termes nets se n’ha anat de la regió per ser redistribuïda o passar a Madrid. En cap altre lloc d’Europa o América del Nord hi ha transferències de tal magnitud”.

Segons Eurostat, Catalunya seria el desè estat més ric d’Europa, després de Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Finlàndia.

Un informe del banc Crédit Suisse diu que Catalunya milloraria amb la independència situant-se en el vintè lloc internacional.

The Financial Times confirma l’espoli català i qualifica Espanya com “una unió de transferències”.

Quatre informes diferents del Bundestag alemany afirmen que si Catalunya s’independitza, no hi haurà cap problema en que es quedi dins la UE (el 60% de les multinacionals radicades a Catalunya son alemanyes).

Si encara dubtes què has de votar, necessites una desintoxicació urgent; la sintonització abusiva de canals de TV espanyols t’ha perjudicat seriosament el cervell.

L’enquesta de JxS

Nova enquesta, aquest cop feta per la candidatura de Junts pel Sí. L’abast és de 1.200 enquestats i, per tant, la precisió és menor, però els resultats varien poc. Del cantó sobiranista, la majoria d’escons sembla garantida, amb un 48% de vot sobiranista. A l’olla de grills unionista, en canvi, els criptocomunistes i els neocolonialistes pràcticament empaten una mica més amunt (14% cada un), mentre que la caspa PPSOE ho fa una mica més avall 10% cada un). La cup manté els seus vuit (7%), i Unió es queda fora, amb un 2%.

L’aspiració de Junts pel Sí és afegir 150.000 nous votants al bloc sobiranista, per acabar de reblar el clau. Confiem en les rucades que faran des de Madrid, per acabar d’obtenir-los.

El PSC demana que la Festa de la Rosa surti a TV3

No es pot ser demòcrata i desobeir, segons la noia

La tómbola del PSC

Unió, AFP