Blog d´en Toni Ferran

Al qui encara dubten

Kenneth Rogoff, ex-economista directiu de l’FMI afirma que Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món.

El Premi Nobel de Economia del 2004, Finn Erling Kydland, assegura que no el “sorprendria” que si Catalunya fos independent, despertés més confiança en els mercats que España.

El Premi Nobel de Economía del 1992, Gary Stanley Becker, assegura que la independència de Catalunya es viable econòmicament.

El digital d’informació financera Market Watch afirma que una Catalunya independent tindria un producte intern brut de 314 mil milions $; seria l’economia en el lloc 34 de les més grans del món i el seu PIB per càpita arribaria 35.000 $, cosa que la faria més rica que Corea del Sud, Israel o Itàlia”.

Segons The Wall Street Journal, el diari de referència de l’elit financera internacional, els catalans “són víctimes d’espoli fiscal i discriminació per part de Madrid”. “Cada any, des de 1986, una mitjana del 9% del PIB català en termes nets se n’ha anat de la regió per ser redistribuïda o passar a Madrid. En cap altre lloc d’Europa o América del Nord hi ha transferències de tal magnitud”.

Segons Eurostat, Catalunya seria el desè estat més ric d’Europa, després de Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Finlàndia.

Un informe del banc Crédit Suisse diu que Catalunya milloraria amb la independència situant-se en el vintè lloc internacional.

The Financial Times confirma l’espoli català i qualifica Espanya com “una unió de transferències”.

Quatre informes diferents del Bundestag alemany afirmen que si Catalunya s’independitza, no hi haurà cap problema en que es quedi dins la UE (el 60% de les multinacionals radicades a Catalunya son alemanyes).

Si encara dubtes què has de votar, necessites una desintoxicació urgent; la sintonització abusiva de canals de TV espanyols t’ha perjudicat seriosament el cervell.