Quo usque tandem abutere, Nadal, patientia nostra?
Febrer 17, 2007 on 1:15 am | In PolÃtica catalana |Un dels misteris aparents més estranys d’aquest país, és la forma en què el Conseller Nadal se salva de responsabilitats a cada nova mostra d’ineptitud: el Carmel, el caos de l’aeroport, els trens de rodalies, ara mateix la pura inòpia davant l’ensorrada del túnel de Vielha… També té endollat un germà a la conselleria, que amb la cara ja paga. I per si fos poc, quan li retreuen, a més, insulta la intel·ligència dels ciutadans, acusant gratuïtament a tercers que no hi tenen cap culpa, per distreure l’atenció. D’un residu tòxic d’aquesta perillositat, qualsevol partit ja se n’hauria desfet. No és que el PSC tingui gaires llumeneres per triar, però així i tot, sobta que estigui tan ben agafat a la mamella, que no li hagin donat porta.
Tinc una hipòtesi: un tercer germà és el director del full parroquial del socialisme local. Qualsevol –per no senyalar directament al senyor encarregat del Govern- que gosés donar-li el passaport es trobaria crucificat en dos idiomes i a quatre tintes, amb una tirada considerable, pel primo de Zumosol. Oi que resulta creïble?
També tinc una proposta. No és cap idea inèdita, sinó una que ja va funcionar: quan calia desfer-se del cap de llista Raventós, més cremat que la traca després de la Festa Major, i posar-hi l’Obiols (una altra perla!), Felipe González va fer ambaixador l’ínclit Raventós. Problema resolt. Ara, el senyor Zapatero podria fer ambaixador al tal Nadal. Preferiblement, en un país amb el qual vulgui posar-se en guerra.
Dubto que em faci cas, de totes maneres. Per tant, com Groucho Marx, aquest segon tripartit també podrà dir I worked myself up from nothing to a state of extreme poverty.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^