IBI i Matadepera
Abril 27, 2007 on 12:31 pm | In PolÃtica catalana |Quan es va anunciar la revisió cadastral, als inicis del mandat municipal que ara acaba, es va publicar al «Parlem-ne» de Matadepera, el butlleti de CiU,l’article que es reprodueix al final. A vigílies de les eleccions calia recordar l’afer i dir-ne alguna cosa més.
La revisió es va fer amb l’oposició de CiU i a proposta de l’Ajuntament de Matadepera, governat per PAM, ERC i PSC, que van mentir als ciutadans en la justificació. Es va dir que la Llei estableix que les revisions s’han de fer cada 10 anys, donant a entendre que CiU va incomplir la Llei. Es va “oblidar” de dir que el RDL 1/2004, de 5 de març (BOE 08-03-04), que estableix aquests 10 anys (art. 28.2 a), va ser promulgat després de la sortida de CiU del poder. Es va amagar que no obliga a cap Ajuntament a demanar la revisió, sinó que senzillament li obre la possibilitat de demanar-la si vol; l’article només diu que caldrà deixar passar 10 anys, com a mínim, abans Hisenda no en pugui promoure una de nova, si no és que el parc immobiliari del municipi ha sofert canvis considerables.
Per tant, l’Ajuntament de CiU no havia incomplert cap llei, en no estar legalment obligat a demanar res. Ni als 10 anys ni fins a la consumació dels segles. Ni Hisenda té cap termini obligatori màxim per tornar-la a fer. O sigui, que no la van demanar per complir la Llei, sinó per apujar impostos. Amb l’agreujant que si és l’Ajuntament qui demana voluntàriament a Hisenda que revisi els valors cadastrals, a l’Estat “a bodes el convides”; apugen els valors més que en una revisió «d’ofici», no demanada, per allò de «sarna con gusto, no pica». O sigui, que o van llegir la llei o no la van entendre. O van mentir a consciència. No hi ha altra explicació possible.
També es va dir, sense cap mena de mania, que si CiU hagués demanat la revisió temps abans, després pagaríem menys. Fins i tot un nen de quatre anys sap que si s’hagués demanat en complir-se els 10 anys, hauríem pagat més des de faria més temps i, a sobre, la següent revisió seria molt més propera. Potser el Govern municipal tripartit hauria de dir, com Groucho Marx: -Find me a four years old child!
L’únic consol va ser que fins llavors havíem tingut uns valors comparativament molt més baixos que els pobles de l’entorn, per haver estat tants anys sense revisió. En altres paraules, que gràcies a l’esforç de CiU per trobar formes de finançament dels projectes municipals sense el recurs a l’apujada del valor cadastral, els impostos de les administracions supramunicipals sobre aquest valor havien estat comparativament més baixos per als mataperencs, que als pobles del voltant.
I si calia cobrar més d’IBI, haver-ne augmentat el tipus, que encara tenia marge per pujar; així, tot l’increment de pressió fiscal s’hauria quedat a les arques municipals –al poble. Al revés d’ara, que la major part de l’increment d’impostos que paguem els mataperencs se’n va de Matadepera i no tornarà.
L’article deia així:
Catastrazo a la vista!
Molts recordem encara el «catastrazo» socialista. Mentre alguns amics del Sr. Josep Borrell, de la Delegació d’Hisenda de la plaça Letamendi –avui condemnats per sentència ferma- embutxacaven fent enginyeria fiscal per a grans immobiliàries, ell va engegar una revisió del Cadastre que posaria l’Estat a un pas del «tancament de caixes», la vaga de contribuents.
El treball de camp que va fer Hisenda, a fi de recollir els preus als anuncis de pisos de la premsa, en base als quals establir els valors unitaris per a la revisió –mira quina casualitat- s’havia fet en una situació de bombolla immobiliària. I encara, a base de tabular els que es demanaven; no pas els que es pagaven. Com a conseqüència d’això, els valors cadastrals que, segons llavors declarava el “ferotge” publicà, havien de ser el 70% dels de mercat, van acabar sortint superiors als preus reals. Si no arriba a comparèixer Felipe González a dir que se’n desdeien, el fugaç ex-futur candidat a substituir-lo li tenia muntat un batibull memorable. Aquella revisió, com és habitual en aquests casos, implicava multiplicar per quatre els valors anteriors.
A Matadepera probablement serà mes, perquè els valors cadastrals actuals són baixets. Aquesta magnitud es la xifra sobre la qual es basen diversos impostos. Perquè no és pas l’IBI tot sol; n’hi ha més, de calculats sobre seu. Si puja aquest valor, tots pugen:
o En l’Impost sobre el Patrimoni, el tant per cent no es modificarà per causa de la revisió cadastral. Per tant, per casa nostra pagarem quatre vegades més que no pagàvem, quan en fem la declaració anual.
o En l’Impost sobre el Rendiment de les Persones Físiques, per les finques desllogades que no són residència habitual, s’imputa com a renda a sumar als rendiments declarables, un 2% del valor cadastral; el percentatge es redueix al 1,1% si hi ha hagut revisió del Cadastre. La rebaixa del tipus no neutralitza l’increment de la base, ja es veu. També pagaran més d’IRPF, els estiuejants (sense cap profit per a Matadepera; en tot cas, en perjudici).o L’Impost Municipal Sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (la plusvàlua municipal, vulgarment), també es quadruplica, perquè es calcula multiplicant el valor cadastral del sòl (descomptat el de l’edificació), pel nombre d’anys des de l’anterior transmissió i aplicant-hi un tant per cent.
o L’Impost de Successions i Donacions que es paga quan s’hereta (els drets reals, vulgarment), també s’incrementa, i per partida doble: en pujar la base, no sols puja el primer multiplicand sinó que, en tenir una taula de percentatges progressiva i un mínim exempt fix, en termes de valor total dels béns heretats, també s’apuja el tant per cent; la xifra a pagar (sobre tota mena de béns heretats) es dispara.o En l’Impost de Transmissions Patrimonials (o l’IVA si és del cas), el valor mínim sobre el qual l’Oficina Liquidadora admet la liquidació, quan venem una finca, en cancel·lem un usdefruit vitalici o en fem qualsevol altra transmissió onerosa de drets, també augmenta fortament, atès que es calcula sobre el valor cadastral, incrementat per aplicació d’un coeficient “corrector”.
o Tot i ser imports més petits, també s’apuja, quan afecti a finques (dissolució d’indivisos, etc.), el què ens tocarà pagar per l’Impost del Timbre i Actes Jurídics Documentats que es paga per tot document notarial amb quantia.
o I finalment, també puja l’IBI (la contribució, vulgarment). En aquest impost, la llei esglaona l’efecte de l’augment; durant els nou primers anys, la seva base liquidable (el valor sobre el qual s’aplica el tant per cent) s’anirà aproximant al nou valor cadastral (base imposable), a raó de desenes parts anuals de l’increment. L’any que en farà deu, la base serà el valor cadastral íntegre. D’entrada, l’increment pot semblar petit (posem que, rebaixant una mica el tipus, resulti d’un 20 a un 30% de la contribució) però cada any sofrirà una puja igual, que s’acumularà a les anteriors. Un supòsit per a què s’entengui: si una casa té ara un valor cadastral de 60.000 € (10 milions pta) i amb la revisió passa a 300.000 € (50 milions pta), el primer any pagarà per 84.000 € de base liquidable, però cada any se li afegiran 24.000 € més. La seqüència anual seguirà: 108.000 €, 132.000 €, 156.000 €, 180.000 €… fins acabar en els 300.000 €. No sabem quan pujarà l’IPC els propers deu anys, però sabem que entre octubre del 1993 i octubre del 2003 ha pujat un 43,05%. I sabem que passar de 60.000 € a 300.000 € serà un augment del 400%, que no és ben bé el mateix.
D’aquests impostos, només dos són administrats pel municipi: la plusvàlua municipal i la contribució (IBI). Que se sàpiga, la plusvàlua –tot i ser un impost al qual l’Ajuntament pot renunciar- se seguirà cobrant, encarida. Pel que fa a la contribució, el Regidor d’Hisenda filtrava a la premsa, aquest octubre passat, que abaixarien el tipus de l’impost. Però abaixar el tant per cent no és pagar menys, si la base puja proporcionalment més. Dir que s’abaixa el tipus i pensar que es farà creure al contribuent que baixa l’impost, és un autoengany: la fal·làcia la veurà tothom quan se li cobri el primer rebut després de la revisió. Per a la resta d’impostos, l’administració és supramunicipal i, per tant, cap pal·liatiu hi pot introduir l’Ajuntament.
O sigui que Matadepera està inevitablement abocada a un fort augment de la pressió fiscal, en una nova situació de bombolla immobiliària com la del catastrazo socialista dels 90. No sent partidaris de la demagògia, a pesar d’haver-la patit copiosament, no farem una condemna absoluta de la revisió. De fet, ja prevèiem que seria inevitable en un futur no massa llunyà –però tampoc tan immediat- i tenint ben present que caldria estar en condicions més “normals”, dels preus immobiliaris. Les previsions del Pla Estratègic demanaven una millora del finançament, i l’IBI és l’impost més important que recapta Matadepera. El que critiquem, doncs, és que s’hagi engegat sense analitzar prèviament les conseqüències: a la babalà i en mal moment. I amb el Pla Estratègic (que és el projecte de futur del poble, formulat per la pròpia societat civil mataperenca) mort de fàstic en un calaix, pel que sembla.
Publicat al “Parlem-ne” número 2.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^