Blog d´en Toni Ferran

El marquès d’Esquilache

Per una vegada i sense que serveixi de precedent, diré que estic d’acord amb el PP. En matèria de prohibir el burca, i per raons de seguretat pública, concretament. La pensada no és nova. En una data tan llunyana com el 1766, durant el regnat del Borbó Carlos III (l’espanyol; no el nostre, que era un Àustria), un Secretari d’Hisenda d’origen italià, Leopoldo de Gregorio, marquès d’Esquilache, ja va voler prohibir als madrilenys la capa llarga i el xamberg –un barret d’ala amplíssima-, perquè permetia als homes amagar el rostre i les armes que duguessin. Formava part d’un conjunt de mesures -pavimentació i enllumenat dels carrers- que el marquès havia propugnat per millorar la salubritat pública de Madrid i europeitzar-la. El ban pretenia imposar als madrilenys el tricorni (sombrero de tres picos) i la capa curta, que no cobrien el rostre i les cames. La cosa va acabar com va acabar, però avui el principi és el mateix.

Pot un mandat religiós o cultural estalviar de complir les normes de convivència? Si és així, que m’ho diguin, perquè immediatament fundo una religió en la qual pagar impostos sigui pecat mortal. Tinc fins i tot un argument moral, el d’aquell personatge de The Last Hurrah, el film de John Ford: «si l’Estat vol diners, que se’ls guanyi treballant, com fem tots!» L’Església de la Cienciologia, que agrupa una colla de gent rica i famosa de Hollywood, semblaria de broma, al costat de la meva!

Si hom pot anar pel carrer emmascarat com un atracador de bancs i dir-li als Mossos: «és que la meva religió m’hi obliga, escolti…», no vull ni pensar en quin joc de nens es tornarà l’atracar bancs, ni en la quantitat de jutges (dit en gènere epicè) que correran a defensar la llibertat de religió dels emmascarats o les manis que muntarà la ramaderia progre-ecoloxista. Només els caldrà, als deliqüents, omplir els voltants de l’oficina atracada amb confrares amb la cara tapada que li diguin a la policia quan els pari: «Vostès són uns racistes! Es pensen que tothom qui va amb la cara tapada és un atracador?»

I per què no parlo de la dignitat de la dona, humiliada per l’infamant obligació d’ocultar el rostre com si fos sospitosa de nimfomania? Doncs perquè resulta que hi ha dones que reivindiquen el dret de portar el burca. La cosa és clara: per defensar la pròpia dignitat, primer cal que se’n vulgui tenir. O sigui que tampoc cal posar-se més papista que el Papa i defensar a ningú contra la seva pròpia voluntat, un dels pecats nefands del socialisme. Si hi ha cap dona que vol sortir al carrer mostrant públicament la seva imbecil·litat, que ho faci. Allà ella… Ara, si vol anar amb la cara tapada com un atracador de bancs, cop de tisora a la roba, com feia la Guàrdia Valona al Madrid de Carlos III (el seu, no el nostre). Només faltaria.