Blog d´en Toni Ferran

La pirueta de Rajoy

El líder nominal del PSOE –perquè realment ves a saber qui mana, allà- se les pintava dolces. Els fats electorals havien posat el Presidente en funcions en una mena de trampa, de la qual no se’n podia escapar sense rebre una repulsa generalitzada del Congreso.

La maniobra, però, tindrà l’efecte de traslladar la pressió al camp socialista: ara serà Sánchez qui –tot sembla indicar-ho- es veurà en la necessitat de decidir si passa pel cèrcol que li posa Podemos al davant, o bé deixa veure que encara té menys possibilitats que Rajoy. Segur que no li agrada ni una perspectiva ni l’altra. Ja ho diu la dita castellana: donde no hay harina, todo es mohina… Aquí diem que l’alegria dura poc, a casa dels pobres.

Iglesias li acaba de fer un regal enverinat: li ofereix la investidura, però ja li ha fet el govern. És probable que els poders pretesament fàctics –el gran capital, representat per bancs i grans empreses- per una part, que ja van demostrar estupidesa, en promocionar un candidat que ha fet figa, i els realment fàctics –Europa, sobretot- que mai volen que els descotxin, perquè sempre suen, l’empenyin a permetre un govern en minoria PP – C’s amb l’abstenció del socialisme. Però això seria tant com rendir-se amb armes i bagatges a Podemos, perquè els deixaria com a única opció per als qui volen canvis, a les següents eleccions. Que poden ser aviat.

Mirat des del punt de vista d’aquí, no obstant, la disjuntiva és saber amb quina mà te la clavarien, si poguessin, perquè ganes de clavar-nos-la en tenen tots. Esperem que ben aviat, com més aviat millor, ens puguem mirar aquesta mena de trifulgues i dir com deia la Trinca: guaita què fan ara…