Blog d´en Toni Ferran

Salut i República

De fet, Catalunya ja té dret a considerar-se una República. No independent, però sí de fet, en quedar sense rei.

Que aquell senyor que es diu Felipe i viu en un palauet a les afores de Madrid no es faci ni amb la presidenta del Parlament de Catalunya ni amb el President de la Generalitat que acaba de sortir elegit, planteja dues opcions possibles. La primera, és que aquest senyor ha repetit l’experiment que tant car li va costar al seu oncle Constantí, i no reconeix la representació democràtica d’un país en el seu màxim nivell –en aquest cas, de nosaltres, els catalans; l’altra, que ja no es considera rei nostre.

Segurament, deu ser la segona. Hauria pogut fer com la seva parenta llunyana, Elisabeth II, i dir que no era partidari de la independència –ella en el cas d’Escòcia, ell en el de Catalunya- però que respectaria la decisió –dels escocesos, en el cas d’ella, dels catalans en el d’ell. Però mentre que cap britànic es va esquinçar la roba quan ella ho va dir, no costa gens d’endevinar que en el cas d’ell se n’hauria vist una de crespa. L’Espanya negra li hauria muntat un sidral considerable, i llavors s’hauria recordat de totes les “joies” de la Corona: les abdicades, les encausades i les altres.

És a dir, que salut i República, catalans!