Blog d´en Toni Ferran

Demà

Com diuen els jugadors de mus quan la cosa no està gens clara, dels resultats de demà es pot ben repetir: Incierto se presenta, el reinado de Witiza! De les enquestes que publiquen a fora se’n pot ben deduir que ni a una banda ni l’altra de l’espectre social, la suma de carrosses i modernets no dóna per fer majoria. Serà el moment de fer de torna, per als partits amb pocs diputats.

Navarresos i canaris és probable que segueixin com sempre o quasi, essent un zero a l’esquerra. Ves per on, encara pot donar-se el cas que els sobiranismes peninsulars acabin tallant el bacallà, com havia fet en altres ocasions Minoria Catalana, que per sentit d’Estat, segons deien els beneficiaris, ho aprofitava i munyia el què podia. Que mai va ser gaire i, per postres, amb alguna engalipada (el transvasament de l’Ebre, per exemple), fruit de l’excés de candor d’uns negociadors catalans que tractaven els de Madrid com si fossin gent de paraula.

Aquesta vegada, no obstant, els temps estan més per a “té” que per “et donaré”, i qui vulgui el vot –o fins i tot l’abstenció- dels sobiranismes, que vagi preparant-se per passar les forques caudines. És a dir, que PP i C’s es poden anar pintant el govern a l’oli. A l’altra banda, dins la pila del greix amb possibilitats d’arribar a fer majoria, hi pot acabar havent-hi menys escons del PSOE que de la resta, tots partidaris –alguns de paraula, si més no- del dret a decidir. O sigui que aquest xicot guapet de cara, encara li poden fer dir allò de: On dic dic no dic dic, sinó que dic Dídac. Que és una cosa que passa de tant en tant.

Amb un afegit: que si el tracte inclogués fer als catalans una consulta sota la legalitat espanyola que fos nominalment no vinculant, una part substancial d’aquest pack d’escons no acceptaria que es deixés la promesa ad kalendas græcas, perquè tothom sap que al poder de Madrid no el preocupa gens quedar com el què és realment.