Blog d´en Toni Ferran

L’alcaldessa arapahoe

No insinuo que la senyora Colau sigui de la tribu dels nadius americans anomenada Arapaho. Em refereixo a les motivacions que la dugueren a votar Sí-Sí el 9 N, segons confessió d’ella mateixa, vist l’incident d’aquests darrers dies a Madrid, quan va manifestar clarament el seu desig de què la ciutat manxega tornés a ser la capital dels catalans.

No és per saltar-se-la, la boutade, si tenim en compte que ella és l’alcaldessa de la capital de Catalunya, que ho és des de la nit dels temps (la ciutat, no ella). Per altra part, em va agradar molt que el professor Sebastià Serrano, comunicòleg al qui no cal que ponderi ara, analitzà el llenguatge corporal de la senyora, i demostrà com, allò que havia dit, havia estat un atac de sinceritat. L’argument que ho feia explícit, era el gest amb el qual s’havia arreglat els cabells, amb les dues mans, reblant la seva formulació.

Si acceptem la premissa que és com a mínim esquizofrènic voler una cosa i la contrària simultàniament, cal donar per cert que a Madrid no mentia. Per què degué votar Sí-Sí, el 9 N, doncs? Al meu entendre, perquè –i en això els de la seva ramaderia política hi tenen la mà trencada, si creuen que poden fotre a qui mana- el seu fou un vot arapahoe (ahora pa joder!)