Viatgi pel món i deixi estar el vi, ministra
Febrer 20, 2007 on 2:02 pm | In Calaix de sastre |Qualsevol socialista amb poder polític, en presència de qualsevol indici de llibertat individual reacciona indefectiblement limitant-la, acotant-la, reglamentant-la fins allà on la seva escassa intel·ligència li doni a entendre. És un fet demostrat, quasi diria que establert per les lleis de la Química.
Aquesta mena de fauna te la dèria que els éssers humans som pobres il·lusos que no ens en sortiríem mai sense les directrius que ells ens marquen. És més, s’ofenen moltíssim si la gent, evidentment desagraïda, no està disposada a acatar-les amb total submissió. Les mostres son innumerables.
Ara li ha tocat al vi. A mi personalment, que tinc seixanta anys, que he begut vi tota la vida, no em cal cap ministra que em vingui a dir com, quan i quant vi hauria de beure. Si amb tants anys no ho hagués après, potser ja seria a l’altre barri o, almenys, tindria el fetge com una sabata. I que tingui en compte que no pateixo tampoc les limitacions intel·lectives que provoca militar en el socialisme. I com jo, molta gent més. Fa segles que per aquestes terres es beu vi, se’n fa i es fa ben fet, generalment. No l’estàvem esperant a vostè.
En una paraula, deixi de tocar el voraviu, senyora ministra, als que ja sabem gaudir del vi com a persones civilitzades, i vagi una estona –si pot ser llarga- a tocar-lo a col·lectius com els assaltadors de domicilis, etc. O potser encara millor, viatgi.
Vaig tenir una botiga d’uns clients llogada a una senyoreta que creia que portar un comerç de roba de moda era anar a prendre gin-tònics pels show-rooms dels dissenyadors, triar models aquest vull i aquell no, i la resta ja la feia la dependència. El papà de la noia era ric i l’havia avalat, a requeriment meu pel què fa als lloguers. En poc més de dos anys, la nena li va fondre uns quaranta milions de pessetes. El papà, que era ric perquè no era ruc, va liquidar el negoci -va pagar el lloguer fins el darrer dia- i la va enviar a fer una volta al món, conscient que li sortia força més barat que la filla viatgés.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^