LOAPA 2, el PSOE contrataca
Febrer 20, 2007 on 1:23 pm | In PolÃtica catalana |Ja era de témer que tornés, vist com van les coses, la Castella multisecular, aquella que Machado blasmava amb els versos:
Castilla miserable,
ayer dominadora,
envuelta en sus harapos
desprecia cuanto ignora.
Avui Castella ja no du parracs, que ja voldríem saber quant ens costa. Tampoc el darrer vers seria exactament cert, avui que la informació viatja per tot arreu; certament, més precís seria dir: ignora cuanto desprecia. Però el cert és que per acció o per omissió, a Castella i els seus territoris afectes, a l’Espanya espanyola, la gent està disposada a ignorar tot allò que explicitament o tàcita, menysprea: els drets col·lectius dels altres pobles de l’Estat.
L’anterior gran envestida contra aquests drets –la LOAPA- es va sustentar en l’assalt de Tejero al Congreso, en la penúltima (sempre ens sembla la penúltima) revinclada de la fera que va anorrear pobles i civilitzacions en el passat i que no sembla voler deixar de fer-ho. Ara, la revinclada ha estat dels hereus ideològics de Tejero i els seus, el PP de Rajoy, Zaplana i Aceves, que de forma menys granguinyolesca que el Civil dels bigotis, ha assaltat altres organismes estatals.
El socialisme espanyol –PSC inclòs- que ja va votar a favor de la LOAPA, torna ara (a bodes em convides –també PSC inclòs-) a preparar una segona LOAPA, una altra salvatge cullerada de regionalismo bien entendido, aquest cop amb la previsible col·laboració entusiasta del tribunal que l’altra vegada ens en va salvar.
Potser molta gent ja no ho recordarà, però a mi no se m’esborrarà mai. Ho van donar per televisió. En un ple del Parlament, després de la sentència que va desmuntar la primera LOAPA, el portaveu parlamentari del PSC se’n va felicitar; el President Pujol li va replicar que no era coherent que se n’alegressin, ja que formaven part dels que havien perdut. La cara que li va quedar al patètic homenet, un tal Armet, avui gone with the wind, un individu amb les mancances intel·lectuals habituals en el socialisme, era tot un poema: semblava la d’una criatura a la qual han enxampat portant la tova a les calces.
Em temo que aquesta vegada no hi haurà Tribunal Constitucional que ens en salvi i, per tant, ens estalviarem l’espectacle d’un ridícul PSC, que ara ja no s’avergonyiria d’haver-la impulsat.
Es veu clar ara, per quin motiu aquest país necessita la independència, i necessita per aquest motiu gent que treballi dia a dia (no uns baladrers que muntin un altre sis d’octubre), catalans que facin créixer la musculatura del país sense esvalotar el galliner, pencant per posar Catalunya en condicions reals de treure’s la sangonera sense efusió de sang?
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^