L’aprenentatge de la llengua
Febrer 17, 2007 on 1:46 pm | In PolÃtica catalana |Mentre esmorzo, els dissabtes m’agrada veure algun documental en una d’aquestes televisions que només donen produccions d’aquesta mena. A vegades s’hi aprèn alguna cosa. Aquest matí n’he vist un sobre els mecanismes de l’aprenentatge de la parla en els infants i alguns experiments científics per valorar-los. Ha quedat demostrat que el nadó ja distingeix entre les paraules principals, amb significat concret, (verbs, substantius i adjectius) i les complementàries (preposicions, conjuncions…) La seva reacció és més intensa a les primeres que a les segones. Sembla que l’aprenentatge s’inicia dins l’úter, on ja sent les converses de la mare. Després del naixement, reacciona posant atenció davant les converses en l’idioma dels pares i va desentenent-se progressivament de la resta.
Però hi ha més. Resulta que la capacitat de la criatura per distingir els més lleus matisos fonètics dels idiomes, a partir dels sis mesos d’edat es concentra en la llengua materna i disminueix considerablement per als fonemes de les altres llengües. Fins als sis mesos, el nadó és allò que n’han denominat «oient universal». Després, comença l’especialització i ja no aprèn a distingir aquells que no són de la seva llengua.
Els experiments que el documental mostrava es feien amb criatures de pares anglòfons, encara que de races diverses. Una nena de menys de sis mesos escoltava amb atenció un conte narrat en xinès mandarí. Una altre criatura de menys de sis mesos, era perfectament capaç d’aprendre a distingir entre dos fonemes pràcticament idèntics del tagal, mentre que una de més gran, ja no.
Llavors he pensat que si els experiments haguessin estat fets a Catalunya, amb pares catalanoparlants i usant com a llengües exòtiques el castellà i l’anglès, tota l’espanyolada catalanofòbica, tota la progresia sociata, ho hauria trobat racista, monstruós i una perversió de convergents.
A mi, però, l’assumpte m’ha semblat extraordinàriament interessant. I Maragall (segon fascicle), amb la seva defensa de l’hora suplementària de castellà, encara més un patètic i abismal ignorant que remena la cua per un rosegó de pa.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^