Blog d´en Toni Ferran

14 milions

Aquest marejador nombre d’euros és que, segons el propi Espadaler, deu Unió. Mentrestant, el degoteig d’electes que abandonen la formació, continua, i el què queda del partit persisteix en ratificar Duran com a líder. Si al Parlament no en van treure cap de cent trenta-cinc, a Madrid, que se n’elegeixen aproximadament un terç, se’ls pot pronosticar sense gaire esforç d’imaginació un altre zero en escons.

Com es pot comprendre amb aquesta perspectiva, des del punt de vista econòmic no pot esperar ningú que Unió torni ni un cèntim dels diners que hipotèticament podria manllevar per a la campanya electoral de desembre. De fet, és segur que els que ja són creditors del partit avui, donen el deute per incobrable, tret dels avals personals que poguessin haver obtingut.

La fatal pietra -no per immaterial menys real que la que enterrà Radamés i Aida de viu en viu- sepultarà també Unió en l’avern de la irrellevància política, mediàtica i de tot ordre. En ocasions, això de la justícia divina sembla que existeixi realment.

No obstant, Unió a ratificat a Duran com a lider, i ell es proposa ser cap de llista al Congrés. L’anècdota podria donar argument per a una òpera. Bufa, no cal dir.