Un pedrenyal recuperat
Octubre 10, 2015 on 10:12 am | In Paper vell |La tinença d’armes de foc era un fet habitual a la Catalunya anterior als Borbons. De fet, la defensa del país es sustentava en un concepte similar al suïs: no hi ha una casta de bellatores que es mantingui vagarosa quan no hi ha conflictes armats, sinó que és la pròpia població qui pren les armes per defensar el seu territori, bàsicament. La conquesta de nous territoris -considerada llavors una empresa en la qual s’associen la corona i els combatents- estava subjecta a què el príncep hi participes personalment, com establia aquell privilegi Princeps namque que tan poca gràcia feia a Oivares, i al posterior repartiment del botí entre tots els combatents.
El Llibre dels Repartiments de Mallorca, en realitat, no és altra cosa: Jaume I reparteix entre ell mateix i els qui anaren amb ell a l’illa, el territori conquerit. És a dir, els nous amos de la illa foren el rei i els catalans que l’acompanyaren en la conquesta, no pas el Principat de Catalunya.
En altres ocasions, també veiem com hi ha ciutadans que obtenen una patent militar per mobilitzar tropa i combatre al servei de la corona pel dret al botí: a la guerra de Secessió, per exemple, A Terrassa es mobilitzen una companyia de cavalleria que promou el coronel Pere Brichfeus, un doctor en lletres natural de Castellterçol i casat a Terrassa, o el regiment d’infanteria del coronel Francesc Busquets, del mas Busquets de Valldoreix i casat amb la pubilla del mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, part forana de Terrassa.
No té res d’estrany, doncs, que el dia 24 de juliol de l’any 1636, Pere Estrada, pagès de Martorell, reconegués al batlle del castell de Terrassa, Bartomeu Llonc, en presència de l’escrivà Joan Mas i testimonis, que se li havia restituït sense cap desperfecte “una xispa de tres pams ab nou lligades de llautó groc” que li robaren uns dies abans a la plaça Major de Terrassa. Es tracta d’un pedrenyal, una espècie de pistola d’avantcàrrega amb pany de xispa i un canó que avui ens sembla molt llarg. (ACVOC E 346, Manual de Joan Mas, notari de Terrassa, f 398r).
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^