Blog d´en Toni Ferran

Túnel de Vielha: a les dues!

Això d’ensorrar-se els túnels, ja s’està convertint en marca de fàbrica dels Nadalons. Tot i el desastre del Carmel, on es va demostrar que mentien per la gola, com diu el clàssic, que no tenen ni vergonya ni coneixement, tornen a remenar les cireres a la Conselleria del ram. Aquest país ensopega dos cops amb la mateixa pedra, a diferència dels rucs.

El pobre Síndic d’Aran, se’n va haver d’anar sol a Madrid, a reclamar que no li suspenguessin estúpidament l’obra del segon túnel, segurament perquè els midget brothers tenien feina a gratar-se l’escrot i no els “vagava” d’anar a importunar a la ministra del “gobierno amigo” amb peticions. Representant d’un petit territori i de diferent color polític, al Síndic no n’hi van fer ni cas, a Madrid: al enemigo, ni agua, diuen a Espanya.

Tenim ara una comarca, doncs, la Vall d’Aran, amb les comunicacions viàries i els subministraments que depenen de que no es tanqui el port de la Bonaigua per una nevada –en plena temporada de la neu i a alta muntanya-, en un fluixa temporada d’esquí, que ja els va prou magra pel clima, i amb els grans vehicles de transport obligats a fer una marrada immensa per territori francès. I tenim que només el Conseller d’Interior surt a tirar pilotes fora: els Nadalons, res. Perduts, perduts. Com que no és una obra d’ells! Com que tenen mentalitat de diputació provincial! Torna a haver-hi el mateix desinterès que durant el caos del Prat, i per les mateixes raons.

Davant d’aquests precedents, hom entén perfectament les suspicàcies dels veïns de l’Eixample de Barcelona i dels responsables de l’obra de la Sagrada Família: pur empirisme!

Si encara em quedés candor demanaria que, quan tornem a les urnes, tots aquells que no van votar CiU perquè el DVD els va semblar massa fort, perquè anar a cal notari ho van trobar massa contundent, perquè creien que les ulleres d’en Madí eren massa fashion, perquè Artur Mas és massa “guapo”, o per qualsevol altra raó tan de pes com aquestes, no ensopeguin per tercer cop amb la mateixa pedra. És que no els queda ni l’excusa de l’airejat sobiranisme “per un tubu” d’Esquerra, caram! Però resulta que ja sé que els nens no els porta la cigonya, i no hi perdré pas el temps.

Miraré d’evitar els túnels mentre manin aquests carallots, que és tot el què hi podré fer.