Blog d´en Toni Ferran

Dia de reflexió

Si a aquestes alçades hi ha qui encara no té pensat en quin sentit votarà, és pot dir que tenim al davant, realment, un cagadubtes. Els indecisos de les enquestes són, majoritariament, aquells a qui els va vergonya confessar que no votaran perquè la política no els interessa.

El vot es pot considerar repartit entre els que volen la independència del país i els que no la volen. Dins d’aquest segon grup, n’hi ha que ho diuen clarament, i d’altres que s’amaguen en la qüestió social, com si els qui volen la independència no la volguessin per resoldre aquest problema, també. Aquests que s’escuden en la cosa social, no acaben de dir si la independència també o si de cap manera, perquè entre ells n’hi ha dels del sí i dels del no. I pocs que són, només els faltaria dividir-se en dues faccions.

Mentrestant, els que estan pel sí dins el cripto-comunisme, fan el joc als de la unidaz de destino en lo universal. Aquesta forma de tirar-se rocs a la teulada, és característica de les esquerres radicals. Durant la República, comunistes i anarquistes anaven a trets entre ells -a la rereguarda- en comptes de combatre les tropes franquistes -al front-. I el 39 es va acabar la picabaralla entre ells: van ser igualment derrotats tot dos.

Ara bé, si per desgràcia no acabés triomfant la independència, aquests serien llavors més independentistes que ningú. Queda tan bé i fa tant d’esquerres, oferir flors als rebels que fracassen…

L’avantatge que té veritablement el dia de reflexió, és que avui serà el primer dia en què ningú donarà la tabarra, amenaçant amb les penes de l’infern la Catalunya independent. I si la victòria es fa real demà, a partir de dilluns els podrem deixar cantar!