Blog d´en Toni Ferran

Ves al vàter, Meifrèn!

Tornen les flatulències verbals del vicepresidens interruptus. CiU no hauria de criticar el Govern, segons ell. Resulta que si es vol defensar el desenvolupament de l’Estatut és condició indispensable riure-li totes les gràcies, deixar passar com si res les intromissions d’una llei espanyola en les competències de la Generalitat i la mesella claudicació de la troika governamental. 

L’exemple que addueix és el del suport que tocaria que l’oposició donés al govern de Madrid en la qüestió d’ETA. És una comparació totalment impossible. El PP vol la derrota militar de l’abertzalisme basc i està disposada a sacrificar tota la carn de canó que faci falta, i Zapatero voldria que la pau li toqués de franc, amb el bidó de detergent: és a dir, sense pagar res.

Res més oposat. El suport de CiU el tindria el Govern, si anés a negociar amb Madrid amb l’americana ben cordada i disposat a no deixar-se birlar la cartera. El problema, és que més aviat sembla que anirà a què li llegeixin la cartilla, a que li introdueixin sense vaselina una nova loapa que el Constitucional ja té més de mig preparada, segons diuen els diaris. Davant d’això, la pregunta és, més aviat, si Esquerra estaria disposada a votar favorablement una moció de censura contra el senyor encarregat.

Si fos així, que d’entrada no resulta gaire versemblant, encara hi hauria alguna cosa a fer. Altrament, i com deia el xinès en blanc i negre, ves al vàter, Meifrèn! O a la via.

I que em perdonin la brometa amb el seu cognom tots els Meifrèn, començant pel senyor Eliseu, que pintava unes marines meravelloses!