Blog d´en Toni Ferran

La Unió Europea

Quan l’antiga Unió del Carbó i de l’Acer va començar a convertir-se en Unió Europea, molts desitjàvem que algun dia hi poguéssim entrar. Era allò que deia Espriu al seu Assaig de càntic al temple: …Nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç… Molts imaginàvem que aquella incipient Europa dels estats esdevindria l’Europa dels pobles, i aquesta unió entre pobles duria al respecte de tots amb tots, del qual els catalans n’hem estat mancats tants segles.

La veritat és tota una altra. La Unió Europea real és una mena de corral de galls de brega, on un quants miren d’enfilar-se per sobre la resta, mentre uns altres procuren que no els toqui massa el rebre. El Regne Unit, que mai ha participat en l’afer del euro ni en l’espai Shengen, ara també es planteja sortir completament de la Unió. Per cert, Cameron ha dit que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió i de l’euro… Like us, podia afegir.

En matèria de conflictes bèl·lics, la Unió també ha fet el paper de la trista figura. O s’ha cagat a les calces, o ha enviat una colla de cascos blaus a violar dones als Balcans. Perquè d’interposició i impedir massacres, res de res! Putin acaba d’apropiar-se d’una part d’un futur associat, i tots els líders han quedat corglaçats i esmaperduts, mentre els tancs russos feien de les seves. Ara assistim al fracàs en el repartiment de refugiats, que tothom esquiva com si fossin empestats. Això sí, als grecs, que no tenen força ni per espantar un gat, canya de la bona. Que salvin als estats que manen de les conseqüències d’invertir sense altra preocupació que el lucre immediat, i que callin si no volen perdre’s l’almoina que ni tan sols els la donen; només és un préstec.

Avui en surt un, que li han dit que digui que si Catalunya s’independitza, haurà de demanar l’entrada a la Unió Europea. On, per cert, els catalans seriem contribuents nets, hi manaran Alemanya i França com sempre, se seguiran ignorant el sofriment dels refugiats en comptes d’anar i clavar-li al dictador de cada un d’aquests països un cop de peu a les turmes que li surtin per les orelles, i els que hi manen continuaran apoderant-se de Grècia sense tancs, i la colla de Brussel·les continuarà sent un traster on enviar els polítics en desús de cada país.

La veritat, abans de decidir si entrem en aquesta mena de camp de naps, preguntem-nos si no ens en sortiríem millor sols. A Suïssa i d’altres països com el nostre no els va gens malament. Quan la Unió Europea sigui l’Europa dels pobles, hem de voler formar-ne part; però mentre allò sigui la casa de barrets sense llum que és ara, tampoc cal.