Blog d´en Toni Ferran

La legge é uguale per tutti

Estem acostumats a veure els futbolistes fent declaracions del tipus: «la pilota no va voler entrar», «el futbol és així» i tota la sèrie de tòpics suats que repeteixen com a lloros, extrets de la panòplia que en segrega el periodisme esportiu habitual. Sigui dit de pas, fora d’unes comptades excepcions com el mestre Puyal i pocs més que es compten amb els dits d’una mà, el nivell és força penós, una competició per enquibir com més castellanismes millor en un catanyol abominable.

Per això, quan futbolista bo opina, sigui de poesia, com Guardiola fa uns anys, sigui de política, com acaba de fer l’Oleguer, fins i tot sorprèn. Segurament, perquè el contrari és aclaparadorament habitual. En aquest cas, Oleguer assenyala allò que ell –i força gent més- considera contradiccions d’un Estat de Dret (si és que és gaire de Dret un Estat que constitucionalment encarregui a l’Exèrcit reprimir l’exercici de l’autodeterminació).

Només faltaria que no es pugui demanar l’excarceració d’un presidiari en base a la pura aplicació de la legislació, tot i ser culpable de grans crims, un cop complerta la condemna! Però se’l té en una prolongació de condemna poc dissimulada. Si estigués en arrest preventiu, tal com nominalment es troba, en aquest moment resultaria poc menys que impossible que fugís. Si el propi ministeri fiscal la demana, si els tres jutjadors ho anaven a proveir, no deu ser una cosa tan terrible.

No serà que només es pugui demanar l’excarceració d’innocents? En altres casos, la judicatura bé ha estat força més benvolent. Els exemples que dóna Oleguer són prou concloents. Als tribunals de justícia italians hi acostuma a haver una llegenda que diu: «La legge é uguale per tutti». Sembla que a Espanya però, com a la granja d’Orwell, uns són més iguals que altres.

I van uns fabricants de sabatilles blaveros i deixen de patrocinar-lo. Ells sabran. Llavors, des d’aquí es demana que es faci boicot a la marca, Kelme. Com que mai he comprat res d’aquesta marca, seguiré igual. I els blaveros, que vagin preguntant als Pascual de Burgos com és fa per recuperar el mercat català, després de palpar-li l’engonal. Ja els ho dic jo: envainant-se-la.