Blog d´en Toni Ferran

No vull dir amb això que calgui ignorar estupideses com les de n’Esperanceta Trinquis, presidenta de Madriz, esverant-se perquè el centre de decisió de l’elèctrica sortiria de “territorio nacional”. Tot i que en realitat li sabia greu perdre els impostos autonòmics de l’empresa, el lapsus linguæ freudià demostra que, en el fons, l’Espanya negra, de dretes i d’esquerres, està d’acord amb l’independentisme català: som un altre país. Senzillament, fem-ne l’anàlisi i guardem-nos-en les conclusions.

Així, ens adonarem que el govern socialista és una granja d’ineptes que no han sabut jugar les seves cartes per conservar el centre de decisió d’una empresa estratègica dins el seu territori, i que s’han pres la Generalitat com l’abocador controlat on llençar el rebuig ministerial que té la culpa directa del fracàs. I, davant d’això, el més sensat és que el capital català vagi a invertir en altres llocs on ens tractin com a tothom, en economies serioses, regides per gent preparada, on es guiïn només per la llei màxima dels negocis: el benefici propi.

I si hi ha inversors de fora que volen afegir la prima d’entrar en un mercat nou al valor comptable de l’empresa, doncs que en paguin gust i ganes. La bona gestió financera no obliga a entrar en tots els negocis previsiblement bons, sinó a evitar l’entrada en cap de dolent. Gas Natural ha fet bé de no “picar-se” i apujar l’oferiment per allò de “pa chulos, yo”. Si E·on guanya diners amb Endesa, i Gas Natural en un altre lloc, doncs tothom content; i si els alemanys en surten amb la cua entre cames, llavors, els catalans, un tip de riure. I amb els calés a la butxaca.