Blog d´en Toni Ferran

La Inquisició Espanyola

Escut de la Inquisició Espanyola

La Santa Inquisición espanyola (no em refereixo a la Inquisició medieval a Espanya) era un tribunal eclesiàstic espanyol (és a dir, castellà i en mans de castellans, però que manava a tota la península) que jutjava l’ortodòxia dels actes i manifestacions dels catòlics. Els catòlics eren, per definició, tots els súbdits dels regnes de Castella i d’Aragó.

El pitjor crim, per al poderós tribunal, era la apostasia; és a dir: abandonar la fe catòlica, trencar el compromís baptismal. No hi feia res que es tractés, com en el cas dels judaïtzants, de gent que eren de religió jueva i que només havien simulat la conversió al cristianisme per eludir l’expulsió dictada per Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. Se’ls condemnava per traïció a Déu; l’argument era que si la traïció a la Corona es pagava amb la mort, amb més raó si era al mateix Déu.

Com tot tribunal repressor, als Autos de Fe de la Inquisició, jutges, acusadors i defensa eren del mateix bàndol; és a dir, clergues. Per tant, les raons del reu no tenien cap valor, per definició. La feina de la defensa es reduïa a demanar clemència.

El centenar llarg de jueus mallorquins que van ser cremats el 1691, practicaven clandestinament –tampoc gaire d’amagat- la seva religió. El pare Francesc Garau, Calificador del Santo Oficio (perit del tribunal, en diríem ara) que actuà en els Autos de Fe i “examinà” la fe dels acusats, refutava els arguments en base als textos bíblics que li donava Rafael Valls, el rabí dels empresonats, amb un argument “de pes”: ves què en sap de Teologia, un botiguer de betes i fils! Cap raó interpretativa del llibre sagrat comú; la desqualificació pelada de l’oponent i prou. El propi teòleg gironí ho explica sense cap mena de pudor intel·lectual a La Feé Triunfante, llibre que va publicar l’any següent, el 1692, narrant els fets. Valls i quatre més, que no van voler renunciar a la fe jueva, van ser cremats vius prop d’on ara és la plaça Gomila, sota el castell de Bellver. Bastants més foren escanyats abans de cremar-los els cadàvers, altres desenterrats i cremats els seus ossos, i alguns, més afortunats, cremats en efígie.

Ara que l’Estatut de Catalunya serà sotmès al tribunal que en jutjarà l’ortodòxia espanyola, no sé perquè m’han vingut al cap aquests fets històrics.