La Inquisició Espanyola
Febrer 6, 2007 on 11:26 pm | In PolÃtica catalana |
Escut de la Inquisició Espanyola
La Santa Inquisición espanyola (no em refereixo a la Inquisició medieval a Espanya) era un tribunal eclesiàstic espanyol (és a dir, castellà i en mans de castellans, però que manava a tota la península) que jutjava l’ortodòxia dels actes i manifestacions dels catòlics. Els catòlics eren, per definició, tots els súbdits dels regnes de Castella i d’Aragó.
El pitjor crim, per al poderós tribunal, era la apostasia; és a dir: abandonar la fe catòlica, trencar el compromís baptismal. No hi feia res que es tractés, com en el cas dels judaïtzants, de gent que eren de religió jueva i que només havien simulat la conversió al cristianisme per eludir l’expulsió dictada per Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. Se’ls condemnava per traïció a Déu; l’argument era que si la traïció a la Corona es pagava amb la mort, amb més raó si era al mateix Déu.
Com tot tribunal repressor, als Autos de Fe de la Inquisició, jutges, acusadors i defensa eren del mateix bàndol; és a dir, clergues. Per tant, les raons del reu no tenien cap valor, per definició. La feina de la defensa es reduïa a demanar clemència.
El centenar llarg de jueus mallorquins que van ser cremats el 1691, practicaven clandestinament –tampoc gaire d’amagat- la seva religió. El pare Francesc Garau, Calificador del Santo Oficio (perit del tribunal, en diríem ara) que actuà en els Autos de Fe i “examinà” la fe dels acusats, refutava els arguments en base als textos bíblics que li donava Rafael Valls, el rabí dels empresonats, amb un argument “de pes”: ves què en sap de Teologia, un botiguer de betes i fils! Cap raó interpretativa del llibre sagrat comú; la desqualificació pelada de l’oponent i prou. El propi teòleg gironí ho explica sense cap mena de pudor intel·lectual a La Feé Triunfante, llibre que va publicar l’any següent, el 1692, narrant els fets. Valls i quatre més, que no van voler renunciar a la fe jueva, van ser cremats vius prop d’on ara és la plaça Gomila, sota el castell de Bellver. Bastants més foren escanyats abans de cremar-los els cadàvers, altres desenterrats i cremats els seus ossos, i alguns, més afortunats, cremats en efígie.
Ara que l’Estatut de Catalunya serà sotmès al tribunal que en jutjarà l’ortodòxia espanyola, no sé perquè m’han vingut al cap aquests fets històrics.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^
