Un sofisma
Febrer 5, 2007 on 6:11 pm | In PolÃtica catalana |Tinc un cognom que no és dels més abundants. Potser per això, de tant en tant, miro què diu un subjecte que surt als diaris, anomenat Joan Ferran. És un sociata barceloní, que és com dir sociata amb contumàcia. No és parent meu, eh? A la meva família tots som fills de pares i mares casats entre si, i ens faria vergonya dir segons què. L’homenic acostuma a fer de gos petaner de la seva confraria, i borda i borda…
A elsingulardigital.cat, avui, publiquen una entrevista amb ell, que acaba literalment així:
P. I per què abans sí i ara no? Per què abans les decisions del consultiu eren gairebé sagrades i ara ja no?
R. Anem per pams, el consultiu com diu la seva mateixa paraula, és un òrgan de consulta el qual tu pots fer-li cas o no. En aquell moment, nosaltres vàrem optar per la postura del consultiu ja que crèiem que era l’encertada. Ara bé, davant la tessitura actual, prefereixo que envaeixi competències estatutàries però que el ciutadà tingui uns serveis assegurats que no el fet que es respectin les competències però no poder oferir aquests serveis al ciutadà.
P. Però…
R. Mira això és fals patriotisme. Ves i explica-li a aquell home gran que d’aquí una setmana podria estar catalogat i que d’aquí tres mesos podria tenir assistència personalitzada al seu domicili que no serà així perquè aquella competència és d’aquella altra administració. Jo, davant d’una qüestió pragmàtica com aquesta prefereixo discutir amb el Govern Central però que l’home estigui assistit.
És a dir que la tesi que aquest triler ens vol vendre com a bona, és que si el servei no el presta l’Estat, el ciutadà no el pot tenir; ergo, cal que la colònia claudiqui en favor de la metròpoli. Que l’Estat transfereixi els fons a la Generalitat per a què el doni qui en té estatutàriament la competència, ja deu ser una idea massa alambinada per al seu cervelló…
Perquè que ho discuteixin amb el Govern Central des de la franquícia local, no és una cosa gaire versemblant.
P. S. Els escolanets d’Esquerra també van votar-la favorablement a Madrid, la llei que l’entrevistador li retreu a aquest lamentable homònim que m’ha tocat.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^