Blog d´en Toni Ferran

Nichts Neues im Süden

Diu el full parroquial dels socialistes espanyols que els barons regionals del PSOE (o sigui, els cacics locals de les autonomies mendicants) s’oposen frontalment a la idea, que atribueixen al PSC, de promoure un tracte fiscal que més o menys es pogués assemblar al concert econòmic basc.

Quan n’hi va haver ocasió, acabat el franquisme, Raventós i els seus -dòcils al dictat del compañero Felipe- s’hi van oposar a peu i a cavall, titllant-lo d’insolidari. És possible que els seus continuadors recentment s’hi hagin mostrat a favor en alguna ocasió, perquè els canvis de parer del PSC ja no sorprenen a ningú. El seu actual president, que es va significar al Parlament en desobeir, junt amb la senyora Geli i altres, les ordres de Pere Navarro, avui manifesta públicament que la independència és impossible i -fot-li, que belluga- inviable. Però què faci o deixi de fer el PSC, avui en plena decadència, no preocupa quasi a ningú.

En canvi, la cúpula del PSOE, en fer seva la reclamació d’aquests barons regionals, confirma novament la tesi de l’independentisme: seguint la tradició multisecular, torna a fer-se evident que un canvi polític en el Govern espanyol no implicaria cap alteració en el tracte a una Catalunya que seguís sota dominació espanyola. No és de témer que una hipotètica millora fiscal futura pugui seduir als més tebis i debilitar el front independentista.

Com en la novel·la de Remarque, “Sense novetats a l’Oest”, però al Sud, en aquest cas.