Blog d´en Toni Ferran

El gen Carod

Ara que semblava que finalment, Esquerra començava a deixar de banda les criaturades, va el regidor Alfred Bosch i surt amb la reivindicació de “desborbonitzar” el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona.

No és que estigui malament, esporgar del nomenclàtor alguns noms, però fa l’efecte que la llista ha estat elaborada durant l’estona que ha durat la ingesta d’alguna beguda en una taula de bar, perquè és evident que n’hi falten molts. Per esmentar-ne només un parell, tenim els casos de la plaça del Baró de Viver, alcalde de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera, o el carrer de l’Almirall Cervera, un andalús famós per haver estat derrotat pels americans a la Guerra de Cuba.

Trobo que amb les nombroses mancances que s’acumulen a Barcelona, les propostes haurien d’anar dirigides a resoldre-les. Si s’han trobat unes arques municipals sanejades, perquè no comencen a desmuntar privilegis com els dels empresaris del taxi, i que cada llicència sigui de qui el condueix, o bé obrir espais per a què els pagesos dels voltants de la ciutat venguin directament al públic la seva producció, en comptes de forçar-los a vendre-la a les grans superfícies?

Com pot justificar un ajuntament que presum de ser l’esquerra radical, que la llicència municipal d’un taxi o d’una parada en un mercat es compri i es vengui per unes xifres que la majoria de famílies amb persones aturades no tenen ni mai els hi deixarà ningú?

El regidor Bosch torna a les collonades tradicionals que tanta fama donaren als senyors Carod i Putxi, quan eren a la cúpula del partit. Si no hi havia altra forma de treure’s del damunt les nombroses frustracions de la impotència, tot i que feien riure, es podien perdonar. Ara, quan participen del poder municipal, quan el país està a un pas de treure’s de sobre la frustració nacional, només serveixen per mostrar les limitacions personals de l’interfecte.