Blog d´en Toni Ferran

El fiscal Bogarde

El fitxatge d’en Duran ha sortit bastant Bogarde. Era un futbolista del Barça que es distingia per ser negre, no per jugar bé. El senyor Rodríguez, igual. Es distingeix per haver estat fiscal, no per la seva agudesa analítica.

Després de de tot el què està passant al país, al pobre home no se li acut altra cosa que dir: “la Constitució del 78 també la van votar els catalans”. Sí, però vigilats pels militars; no se’n recorda? Per què creu que van muntar un sistema de reforma constitucional tan complicat i tan molest, sinó per impedir que passats uns anys de Parlaments elegits per sufragi universal, a ningú li fos fàcil resoldre els problemes de fons que llavors s’ajornaven amb un rentat de cara democràtic?

Val a dir que un altre mecanisme de fossilització es va posar per a l’Estatut, encara que per temors diametralment oposats. I confirmats quan, a pesar de la majoria de dos terços al Parlament i de ser referendat per la majoria de votants, un grapat de jutges s’ho passen tot plegat per l’engonal i el retallen a fons.

Que molts votessin aquella Constitució per sortir del franquisme -una bona part dels quals ja deuen ser morts- no pot obligar als que avui vivim a trobar-la bé encara. Fins i tot en el cas d’haver-hi votat a favor llavors.

Fitxar aquest home després d’haver perdut de cop tanta gent significada, demostra fins a quin punt ha caigut en la misèria política Unió. No sols han perdut la mitat de la militància, que és molt; també han perdut les sinecures que Convergència els oferia graciosament, donant-los molta més representació de la que els pertocava. A partir de la propera legislatura pagaran per haver-se deixat endur pel síndrome d’Hybris i ho passaran, com deia un conegut meu de Mallorca, bastant més de mig puta. La suite del Palace ja és història.