Blog d´en Toni Ferran

Transformar la realitat o sortir als mitjans?

Poc després de la derrota americana al Vietnam, es va posar de moda el què llavors se’n deia l’estètica del derrotat. La gent que volia semblar anti-sistema es posava roba militar. Combinaven aquest vestuari amb un cabell llarg i un consum de drogues que l’exèrcit no hauria permès, per mostrar que s’estava a les antípodes del militarisme, malgrat la vestimenta.

Per a aquella gent, no es tractava de guanyar unes eleccions, de formar un govern pacifista, dialogant, que posés fi a la cursa nuclear i a l’armamentisme en general. Era, simplement, una postura estètica, per aparèixer com a crític des de la comoditat de l’extremisme. Dues generacions després, amb samarretes barates en comptes de roba caqui, apareixen uns altres que fan el mateix: vesteixen a l’estil del col·lectiu, fumen algun porro, protesten contra el poder i eviten responsabilitats.

Només així es pot entendre que la CUP refusi entrar, després del 27S, en l’únic govern de concentració que té la possibilitat de promoure la independència. Ni que hagués de dictar una constitució per al país! El proper govern no farà grans canvis econòmics ni socials. La feina que l’espera és una altra, i només aquesta: deslliurar Catalunya del jou espanyol. De la resta, ja se n’ocuparan unes corts generals constituents, que no són el proper Parlament.

Si hom pensa malament -pensa mal i no erraràs- fa l’efecte que l’independentisme, per a la CUP, només és l’excipient que suavitza el principi actiu que volen inocular: convertir Catalunya en una altra Grècia. Encara que després ens calgui empassar-nos els galipaus de dos en dos, com fan els pobres grecs.

Saben que no serà admès pels catalans, però els és igual, no convèncer a la majoria dels votants. No es fan il·lusions, tampoc. Mostrar-se més radicals que ningú ajuda a sortir a la tele i tenir el minut de glòria. Deu ser per això, que escullen periodistes per a representar-los.