Blog d´en Toni Ferran

Una altra candidatura franquiciada

A la del PSC, sempre a les ordres del PSOE, i la del PP, que ni es molesta en fingir una certa autonomia de la seva central madrilenya, s’hi afegeix “Catalunya, sí que es pot”, de cara al 27S.

No han trigat gaire a ensenyar el llautó. Són la Delegación Provincial del Movimiento Nacional Rojete, i això marca. L’adhesió dels comunistes - pastanaga locals, que ha canviat la franquícia dels d’Esquera Humida per la del de la cueta (surt a les televisions de Madrid, mentre que els altres estan morts i no ho saben), es deu a la necessitat d’un paraigua que no els deixés definitivament a la intempèrie de la marginalitat.

Els progres amb carnet oficial de progre no són contraris al referèndum; si s’hi oposessin, se’ls veuria massa el llautó. La contradicció tan seria flagrant, que la veurien fins i tot els seus votants. Però són contraris a la independència de Catalunya. Com que implicaria desobeir l’Estat espanyol, resulta que “No es pot”. Així ho diu el seu líder, un paio que confessa que va votar Sí-Sí el 9N i es queda tan ample. Però en matèria de llibertat nacional ja no temen la contradicció; la capa de la lluita anti-capitalista ho tapa tot.

Ja es veia a venir, no obstant. Que dos Il·luminats com l’Oliveras i la monja alferes renunciessin a ajuntar-s’hi i tenir una parcel·la del seu protagonisme, vol dir que el tuf imperialista que fan tomba d’esquena, i no és circumstancial.

Però trauran vots, com a can Fanga s’ha vist. Això de la democràcia podria estar molt bé, si no fos perquè una part del “demos” sovint fa un paperot d’estrassa. No he parlat dels Ciudadanos, perquè aquests es dediquen a una altra cosa: són les tropes indígenes de la colònia. Ara que el temps a posat al seu lloc a la sipaia basca, aspiren a ocupar l’espai que ha deixat lliure. Ni tampoc dels de l’Espadaler, que ja en parlaré una altra estona.