Blog d´en Toni Ferran

El rei va nu, hosanna!

La gent que tenim la perniciosa mania de pensar ja ens havíem acostumat, quasi, a veure a tota la premsa impresa, cibernètica i hertziana com el dogma universalment admès era que les esquerres-esquerres tenen sempre tota la raó (com il Duce) i la resta són –som- una colla d’egoistes, malbaratadors dels recursos naturals (i tots aquells penjaments que si vulgui afegir), descomptant els germans esgarriats de les esquerres toves, que de moment són útils.

Vaig poder parlar a fons fa pocs mesos, privadament, amb Francesc-Marc Álvaro. Una bona estona, durant el trajecte de casa seva fins a Matadepera i tornada; va venir a donar una conferència. CiU ha estat i és la bèstia negra dels progres de tot pèl. Quan li vaig manifestar que trobava que pel tractament que es feia (i es fa) al món periodístic en general a la federació nacionalista, semblava –i sembla- que estigui sempre sota sospita, m’ho va admetre, constatant-ho. Tot i que no ho deia precisament per ell, que mai, una mica veladament, s’ha estat de donar opinions contràries al dogma. No li vaig dir, però ho entenc que ningú es jugui les garrofes i es vulgui convertir en la nota discordant.

Ara sembla que comença a trencar-se la crosta de toix seguidisme, una de les herències del franquisme, purulència que va convertir el PSUC en “el partit” i el comicastre Boadella, paràsit d’una colla de gent de teatre boníssima, en un màrtir de la llibertat d’expressió. Potser per aquest trencament, Álvaro ja comença a parlar amb més claredat, prou per a què ho entenguin fins i tot els imbècils. Ja no és en Sostres –que sempre les aboca pel broc gros- tot sol. Déu n’hi do de la metrallada que els clava a Elsingulardigital (http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=2235).

A mi –fora dels quinze dies que em va durar en l’adolescència la curiositat pel marxisme- el comunisme sempre m’ha semblat que només es distingia del nazisme per l’excusa invocada: el proletariat en comptes de la raça ària. Dos col·lectius, aquests, cada vegada una mica més diluïts, per cert. Si tinguessin el més mínim sentit de la decència intel·lectual, els feligresos d’ambdues religions laiques correrien a penjar-se o a clavar-se un tret. El sentit del ridícul els hauria d’aclaparar fins a extrems impossibles d’aguantar. Tenir raó sempre deu ser insuportable!

Els nazis, que van patir una derrota sense pal·liatius a mitjans del segle passat, ja van quedant reduïts només al grupúscul de deficients mentals que és avui. Els comunistes no. Tot i la derrota de l’enfonsada de la terra promesa, la URSS, –reconvertits lleugerament, vergonyants- encara segueixen fent la viu-viu. Potser perquè la seva derrota no va ser militar. Només que es comparessin a ells mateixos quan van començar la militància, durant el franquisme, amb el què són ara, ja veurien que allò que defensaven era una salvatjada i que ara només estan defensant la seva botigueta, per mantenir el vot de la minsa quota d’imbècils indocumentats que els va votant. Per què no els oferim la jubilació voluntària a tots plegats, amb el cent per cent de la pensió –a la Seguretat Social no li deurà venir d’aquí l’expoli- i deixen d’insultar la intel·ligència dels mortals amb la seva sola presència?