Nou euros diaris
Gener 23, 2007 on 7:36 pm | In PolÃtica catalana |Sembla ser que el comunisme (sector Armani) de la Generalitat ha secretat una altra brillant idea: penalitzar els habitatges sense utilitzar, amb una multa de nou euros diaris. Pel què he sentit, la mesura la copien dels seus correligionaris bascos. A les darreries de la meva vida professional ja vaig tenir ocasió d’assistir a la presentació pública d’una altra idea lluminosa per resoldre la manca d’oferta d’habitatge de lloguer, obra del conseller volador, aquell que passejava els nens amb l’helicòpter de la Generalitat. El resultat va ser com era d’esperar: res de res.
Perquè, a veure: qui determina que un habitatge no és utilitzat? Les actes dels funcionaris de la Generalitat tindran presumpció de veracitat? S’invertirà la càrrega de la prova? Hom el perdrà si la seva empresa l’envia a treballar lluny de casa uns anys? Els jutges tractaran la Generalitat de manera diferent que als propietaris que intenten demostrar que el seu llogater no ocupa l’habitatge? Si un habitatge sense utilitzar està llogat, qui serà sancionat, el propietari, el llogater, tots dos o cap dels dos?
Sospito que aquesta és una altra francesilla per sortir als noticiaris. Ni es podrà posar en pràctica ni, si s’hi posés, serviria per a res. El remei ja el va trobar un amic meu, advocat, fill d’advocat, fa molts anys: s’agafa a tots els jutges de l’Estat i se’ls fa el ratio de sentències emeses / plets assignats, durant l’any. Al que tingui el més baix de tots, se’l fot al carrer, punta en blanc, sense indemnització ni atur (bé, ell proposava afusellar-lo/la, però no siguem tan dràstics).
Si tot jutge que rep una demanda de desnonament contra un llogater per manca de pagament del lloguer, senyalés el dia per al judici dins el termini d’una setmana, i llavors es fes la vista, dictés sentència i senyalés l’execució per al cap d’una altra setmana (tot el mateix dia), potser hi hauria molts més pisos per llogar. Que advocats i procuradors no hi fossin preceptius, també ajudaria.
La veritat és que poca cerimònia caldria. Els judicis es graven en imatge digital, oi? La demanda, la contesta i les proves documentals es poden escanejar com aquell qui fa fotocòpies, o no? Doncs un judici per manca de pagament és ben senzill: només es tracta de saber si el llogater ha pagat el lloguer o no. Verificades les legitimacions de les parts, o blanc o negre. El veredicte no té cap mena de complicació interpretativa. Els litigis per l’import de la renda són un altre procediment.
La gent que té pisos com a inversió (que és un grup molt nombrós) perdria la por a llogar-los, a arriscar-se a estar més d’un any sense cobrar lloguers (uns quants milers d’euros), afegir-hi un parell de milers d’euros més de cost del desnonament, i el què li costi reparar els desperfectes i tornar a pintar (uns quants mils d’euros més, potser). I no caldria que a l’hora d’escandallar el preu hi comptés un any d’impagats, un desnonament i una rehabilitació de l’habitatge. Si ara es conforma amb la revalorització (que la tindria igual) i lloguer zero…
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^