Extremadura i Duran Lleida
Octubre 14, 2011 on 10:09 am | In Assumptes exteriors |Gran esquinçament de vestidures al parlament extremeny, un casino rural on els senyorets del PP, del PSOE i algun comunista escadusser, esperen tranquil·lament que arribin els subsidis per mantenir el personal en la fidelitat electoral més acrítica.
Resulta que Duran Lleida ha gosat dir, en veu alta, allò que sap tothom: que el PER serveix per mantenir la clientela electoral vivint sense treballar. És la forma de tupinada que es va inventar en el post franquisme el duet folklòric González – Guerra. Bé, sense treballar ben bé, no; treballant només vint-i-un dies cada any. Que ho preguntin sinó, als pagesos catalans, que els jornalers que vénen del Sud els deixen a mitja collita, amb la fruita als arbres, perquè ja han complert el mínim per poder cobrar tot un any sense treballar més.
Un dels capitostos que viu dels rèdits electorals del PER deia, fa uns dies, que Duran havia insultat als andalusos que viuen i treballen a Catalunya. No sap que són precisament aquests, els qui tornen del Sud quan van a veure la família, els més conscients de que allà es viu sense fotre ni brot, a costa dels d’aquí? I d’ells també, per tant; encara que hagin nascut allà. Una parella que conec, van anar-hi de viatge de nuvis, per conèixer les famílies l’un de l’altre, recíprocament; van tornar encesos com un bitxo, en poder comparar com treballaven ells aquí, amb com gandulejaven els seus parents, allà. Impossible, que se sentin insultats per Duran Lleida!
No cal preocupar-se, però. No hi ha cap perill que, ferits en el seu orgull, renunciïn a les subvencions. La votació del casino rural m’ha fet venir a la memòria la darrera estrofa d’un poema que Cervantes va titular «Al túmulo del rey Felipe II en Sevilla». Diu així:
Y luego, in continente,
caló el chapeo, requirió la espada,
miró al soslayo, fuese y no hubo nada.
Cervantes, del qual hi ha qui diu que era català, ja els havia vist el llautó fa una mica més de cinc-cents anys. També sembla que, finalment, els l’ha vist Europa. Vol retirar els subsidis agraris als erms. Els senyorets, amb la moixama ducal en lluna de mel al front, es quedaran sense la rifeta europea.
Aquí, les enquestes diuen que els partidaris de la independència ja són més que els contraris. Si se’ls acaba el PER, també, que els mantenia la calma social gratis, ho passaran força malament, uns i altres; tant, que fins i tot es veuran obligats a treballar, potser. Només com a darrer recurs, no obstant.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^