Les Caixes, al nínxol
Octubre 1, 2011 on 7:14 pm | In Calaix de sastre |Les arques públiques –és a dir, l’Estat espanyol- han comprat Unnim, Catalunya Caixa i la CAM. La primera d’elles per un euro. Avui, s’anuncia que la Unió Europea ha autoritzat les operacions. Ja se’ls pot cantar el Dies iræ…
S’ha dit que les Caixes catalanes han estat víctimes de la gran banca espanyola. Segons aquesta teoria, mentre la gran banca espanyola –Botín i altres- anaven a fer les Amèriques, les caixes es van introduir a l’eixida bancària espanyola, que la banca comercial considerava seva, i se li menjaven un bon tros del pastís. Sense necessitat de donar dividends als socis, les caixes sortien amb avantatge, en aquesta lluita pel mercat.
Seguint amb la teoria, la gran banca hauria pressionat el poder bancari espanyol –Banc d’Espanya i el Sr. MAFO- per fer-li el mat del pastor a les Caixes. El Sr. MAFO s’hauria plegat a la voluntat de la gran banca, i les Caixes han estat convertides en caixes de morts.
Totes? No! Menys una; com el poblat de l’Armòrica on viuen Astèrix, Obèlix, Idéfix i tota la seva colla, “La Caixa” ha sobreviscut a l’atac dels romans. S’ha convertit en banc, cosa que ja li anava bé per poder fer ampliacions de capital. Qualsevol li empata la basa, ara!
La resta, han fet la fi d’en Cagaelàstics, saturades d’actius tòxics. Vaig assistir fa uns anys a la conferència del director general d’una de les Caixes de la comarca. Era a principis de l’aparició de les hipoteques subprime. Seriós com un plat d’arròs, l’home afirmava que aquest era un problema local dels Estats Units, i que aquí no podia passar mai, perquè les Caixes estaven molt ben aprovisionades; més que ningú.
Certament, més que ningú ho estaven. Recordo que un conegut ex directiu de Caixa Catalunya reconeixia haver protestat per l’elevat nivell d’aprovisionament, quan el Banc d’Espanya els el va imposar, i que ara la precaució seria ben útil. Potser ha estat útil, però no suficient. No és que haguessin estirat més el braç que la màniga: és que anaven en màniga curta.
Pocs dies després que el conferenciant afirmés pomposament que aquí ningú tenia subprimes, en vaig poder llegir una, en un nota de càrregues del Registre de la Propietat. Es tractava d’una compravenda d’habitatge amb dret d’adquisició preferent per al venedor, durant deu anys, pel preu de venda més l’IPC. La mateixa Caixa del conferenciant havia fet una hipoteca pel 125% del preu total de venda. Després, un 50% més del preu havia estat concedit, en una segona hipoteca, per un banc; per acabar-ho de rematar, la Caixa que tenia la primera, havia concedit una tercera hipoteca, per un altre 25% del preu. Total, que un habitatge amb un preu de recompra limitat al 100% del de venda més l’IPC, era la única garantía d’uns préstecs pel 200% del preu. El comprador, que devia ser un figura, hi tenia sis embargs, per acabar-ho d’arreglar.
No és d’estranyar, doncs, que les Caixes hagin estat els sarcòfags d’aquesta colla d’ineptes, i que les Caixes catalanes –menys “La Caixa”- hagin anat a parar al cementiri. No pas per ser catalanes, sinó per haver estat governades amb el cul. Com la banca francesa i la alemanya, que ara passen les angúnies d’un manobre, perquè si Grècia fa figa, ells han begut oli, també.
No Comments yet
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^