Blog d´en Toni Ferran

Abusananos

He sentit per TV3, una televisió que abans era “la teva” per a la majoria de catalans i ara cada cop és més la de ningú, que donarien una entrevista feta per unes quantes criatures al senyor encarregat de la Generalitat de Catalunya.

No penso pas mirar-me aquest exercici de “fastigós culte a la personalitat”, com en diria un amic meu, vell lluitador pel país. El referent immediat de la mateixa emissora és un programa amb nens de la senyora Otero, una indivídua de molt bon veure que fent demagògia s’ho passa més bé que una vedella (gallega) en un prat. Hi ha algú prou distret com per creure’s que les preguntes que hi fa la canalleta no són dictades?

Ja sabem que als pares, mares, avis, àvies, tietes i demés parentela dels menuts, els fa molta  il·lusió veure la seva criatura per la televisió. La canalla és molt maca, en general. En totes les espècies animals superiors, i en la humana també. Deu ser una estratègia de supervivència.

Aprofitar-se d’això per vendre minuts als compradors d’espai publicitari, ja no ho és tant, de maco. I aprofitar-se’n per “vendre” políticament un senyor tan eixut com un peixopalo, no ho és gens. Però és que el sismògraf polític català dóna una línia plana: el xusquero té tota la tropa al seu comanament formada i «en su lugar descanso». El grau de desesperació del departament d’imatge sociata ha de ser elevat. Per això es dediquen a la pornografia infantil subliminal.